Fa dies, la Núria, una companya de feina, em va regalar una ampolla de vi. Mas Collet del Celler Cooperatiu de Capçanes. Un gest d’amabilitat. No em va deixar insistir a dir-li que no calia que em regalés res. Un bon dia es va presentar a l’escola amb l’ampolla sota el braç. No vaig poder-li dir que no. En algun moment vaig pensar que m’hauria agrada compartir-la amb ella i el seu company sopant un capvespre d’estiu a la terrassa. Penso que la Núria és d’aquelles persones amb qui m’agradaria fer una bona amistat. Crec que compartim la mateixa manera d’entendre les coses, una mateixa sensibilitat per les coses petites. Admiro la seva capacitat de treball i penso que en molts aspectes de la feina és un referent a seguir. Fa molta feina i molt poc soroll. M’agrada la seva manera de treballar.
Encara no recordo què ens va portar a parlar de Capçanes un dia mentre dinàvem… ella hi té uns amics que tenen la sort de viure-hi, jo tinc el record d’haver-hi anat de petit a casa d’uns amics… Tots dos en guardem bons records de les nostres estades a Capçanes. Les meves molt llunyanes, les seves més recents.
Feia dies que guardava l’ampolla esperant una bona ocasió per obrir-la. Finalment, ahir, sense gaire excuses, vam obrir-la mentre sopàvem a casa amb l’Arianna. Un vi ben equlibrat. La criança en barriques li dóna els matisos necessaris per contrarestar la força del vi jove. Fantàstic.
Acabo de fer el darrer glop. Salut.
Gràcies pel detall Núria. Bona diada!