Vacances al Maestrat.

Demà s’acaba la setmana laboral. Comença un període de descans més que merescut, i necessari.
Trobaré a faltar algunes coses de Barcelona; les meves nits de pissarra digital…
m’emportaré La noia del ball i miraré d’acabar-lo. Inevitablement pensaré en aquests darrers dies de març. Pescant des de l’espigó tindré molt de temps per acabar d’endreçar les idees. Guardaré un raconet del meu cor per aquests dies; espero que la ferida acabi de tancar-se. M’he imposat un silenci tant dur que ara cal temps per fer entrar una alenada d’aire fresc que em renovi.

Marxarem tots cinc cap a les terres del Maestrat. Com cada Setmana Santa, Vinaròs ens enspera. Seran dies de baixa intensitat. Llevar-se sense presses, sortir del llit per anar directe al jardí i sentir el tràfec dels ocells enfeinats mentre el dia es va aixecant amb la seva mandra particular. Vinaròs és sobretot dies de calma i tranquil·litat en família. Em ve molt de gust.

Imagino que la crisi del sector de la construcció estarà fent estralls a Vinaròs. Ja fa temps vaig fer una entrada lamentant la febrada constructiva i l’urbanisme salvatge dels darrers anys a Vinaròs. La construcció de segones residències havia arribat a nivells insostenibles. El paisatge de la costa nord ha patit una transformació espantosa en molt poc temps. És una llàstima; una vergonya pels que estimem el poble. Els responsables polítics en tenen la culpa. Ells són els que han permès aquesta destrossa; han venut el patrimoni paisatgístic a canvi d’unes quantes llicències d’obres per inflar els pressupostos municipals. Urbanitzacions, apartaments, cases aparellades sense cap mena d’ordre ni valor estètic… Si almenys fos una arquitectura de qualitat, integrada i respectuosa amb el paisatge… però és que són lletges de collons!

Algun dia pujarem cap a Catí i d’allà marxarem cap a la Llàcua per trobar-nos amb els nostres amics valencians. Serà una bona descoberta. Caldrà estudiar la ruta per determinar si és ciclable.

Aprofitaré també aquests dies per mantenir-me ocupat en coses diferents. El manteniment del jardí és una de les meves activitats preferides. Reparar alguna cosa, netejar el garatge, pintar, envernissar…
M’agrada també veure com estan els nivells de la cisterna. Les darreres pluges hauran anat de fàbula. L’aigua caiguda del cel… un regal per la terra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *