Bon vespre Elna.

L’altre dia algú em va preguntar quin motiu tenia per estar tan content. Jo, que sempre m’he considerat una persona optimista de mena, vaig dir-li:
– No calen motius per estar content. En tot cas calen motius per estar trist.
I vaig seguir amb el meu somriure i la meva mirada alegre.
A mi m’agrada entendre així les coses.

És cert que a vegades pensem que la vida és massa complicada i que tot podria ser molt més senzill. La simplicitat de les petites coses és suficient per fer-nos feliç.
Repassant les carpetes de fotografies que tinc a l’ordinador he trobat algunes imatges entranyables. Instants que van quedar fixats per sempre. Què maca que eres, Elna, quan tenies dos anys. Quina mirada més dolça. Sempre has estat tan alegre… tan feliç…
Arribarà un dia que ens farem grans i haurem de recòrrer a l’arxiu fotogràfic per recordar-nos. Què en seria de la nostra memòria sense fotografies?
Ara mateix, quan ja en tens sis, la mirada dolça dels teus dos anys només puc recordar-la a partir de les fotografies.
Fins demà. Descansa molt. Un petó. Bona nit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *