La pissarra digital

Sona el violí d’Alasdair Fraser…
i recordo el teu gest,
el teu rostre…

El llegat del temps que vam compartir 
viu encara en els racons foscos d’aquests nous dies.
Una lenta melodia, carregada d’enyor,
encén la llum dels racons on s’amaga, encara, el teu nom.

Després del llarg silenci, vindrà l’adéu
que havies imaginat.
Marxaràs a les terres del nord
i viuràs un nou temps
enmig de solituds i incerteses.
Marxaràs sense cap comiat,
deixant un rastre de silenci i de tristor mai dita,
però potser intuïda.