La pissarra digital

Lentament comença a clarejar.
Hem caminat insegurs entre la fosca
de les llargues nits d’aquest hivern
que ja fa temps que dura…
Després del llarg viatge,
es perfila l’horitzó d’un nou temps
carregat de promeses.
Només tu i jo coneixem els somnis
que hem escrit en el comfort de les nits més fredes.

Voldria donar veu als secrets
que amago en els racons de l’ànima.
El temps que no hem compartit
és la raó de l’espai que ens allunya.
Mai no podré desfer els camins traçats,
només em queda l’esperança d’un nou temps
que alimento en el refugi dels meus versos.