La pissarra digital

Cada nit enceníem un foc
per escalfar-nos dins aquella borda amagada
en la muntanya del Béarn…

Què en deu ser ara de la vida a les valls?
Enyoro la vida austera i senzilla
d’aquell temps que vam viure sense presses
lluny de l’ombra del nostre segrest particular.

Aquesta darrera nit de tardor,
a la vora del meu foc a Barcelona,
escolto els cants del Béarn
que em recorden
que hi ha una altra manera de viure
ben lluny d’aquí.

Michel Miro – Tornar tau cujalar (Retour à l’enclos)

Vençut per l’abisme del temps
que ens separa,
el capvespre em mostra la cruesa
d’aquest temps de silencis
que hem de viure en solitud.

Lluny de tu,
encara he d’aprendre a viure
sense el confort de la teva mirada.

Després de la llarga migració
tornaran els dies càlids
i ens trobarem de nou
en el confort dels capvespres
de primavera.

Nu jag flyger ensam

Alguna cosa em fa pensar que la distància es farà encara més gran…
que el meu llarg viatge em portarà encara més lluny…
arribarà un dia en què deixarem de parlar amb la mirada…
aquest futur incert el sento ara més a prop que mai…
i em fa por…
em fa por el meu record borrós de tu…
del refugi dels teus ulls, sempre alegres,
del teu somriure, tan proper,
de l’elegància del teu gest…
del teu nom.

                                                                              Aprendre que res no acaba,
                                                                       si, dintre meu, abans no acaba…

No em queda gaire cosa més que oferir-te les meves cançons…
des dels primers dies de l’estiu -quan tot just escrivia les primeres paraules de comiat- he fet una llarga de travessia plena de silencis que definitivament m’han allunyat de tu.
El teu nom és ja un record de temps passats que s’escola entre el dies tristos del nou temps que he de viure. Res no ha canviat per a tu; accepto amb dolor que no em guardis cap racó dins la teva memòria. En dies com avui les notes tristes del piano i els llums de nadal em fan pensar que ja tot s’ha acabat.
El silenci ens allunya i certifica la fi del llarg viatge.

Derrota,
silenci,
desolació,
naufragi…

Esperaré un rescat, seguiré mirant cada dia a l’horitzó…
Mentrestant, escriuré postals al cel… trobaràs la correspondència dalt d’un núvol.
No em queda gaire cosa més que oferir-te les meves cançons… acompanyades de les paraules que mai ens direm.

Downshifting…
game over.