La pissarra digital

Llegeixo, rellegeixo i escolto els versos de Màrius Torres.
Tanco els ulls… i em deixo portar per un munt d’imatges que se m’emporten lluny, molt lluny, en un món de somnis on sempre hi apareix el teu nom.

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels…
Fem el mateix camí sota els mateixos cels…

No podem acostar les nostres vides calmes…
En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau.

Per això quan ets lluny, i el meu desig et pensa,

el teu adéu en mi

m’atansa al teu record amb la dolça temença

d’entrar tot sol en un jardí.

Cançons a Mahalta – Màrius Torres

Lluis Llach – Cançó a Mahalta

El silenci va esdevenir finalment un secret…
admiraves tantes coses…
somiaves cada dia,
imaginaves escenes boniques,
però impossibles…
i a cada pas,
el silenci s’imposava una mica més
entre nosaltres.
Vas acabar optant pel silenci
com a estratègia per sobreviure
enmig del dolor més profund.
Cap espurna de llum,
cap somriure, cap mirada,
era ja capaç
de convertir el silenci
en paraules.
 

S’apropa el final d’un cicle, d’una etapa. Aviat la rutina ens distanciarà encara una mica més. Llavors el silenci serà rotund. Et trobaré a faltar. Seguiré sabent de tu, dels teus camins… recordaré el teu somriure, la teva mirada, l’elegància i la bellesa del teu gest. Llavors vindrà l’enyor. Els records d’allò que haurem perdut.
No sé quins camins m’esperen després d’aquell revolt que ja s’apropa…

Un mar de dubtes i incerteses s’estén al meu davant. Els girs professionals sempre amaguen una part fosca. S’apropen les vacances i necessito un recés.
Tinc ganes de prendre distància, d’allunyar-me de les rutines que empresonen el meu instint més salvatge i lliure. Tinc ganes d’anar amb la canya a pescar llobarros des de l’espigó, d’agafar la bicicleta i pedalar pels boscos dels Ports…
A vegades penso que amb el temps m’he anat allunyat de tantes coses i de tanta gent… que no sempre és fàcil estar al costat d’aquells que estimes… que cal persistir en tots els esforços per buscar una espurna de llum… un somriure, una mirada, un gest… Les coses petites tenen tant de pes…