Never-ending road

Els arbres han quedat ja despullats…
lentament havien anat perdent les fulles i encaraven el fred d’aquests dies entre el silenci i la foscor de l’hivern al jardí. Tornaran a venir les mallerengues a buscar menjar, i el sol dels matins escalfarà l’escorça nua de les seves branques.
Torna a començar un cicle ancestral…

Una altra perla de Loreena McKennit explica els misteris d’aquests camins que mai s’acaben. Aquesta és una cançó d’amor, preciosa i delicada com tota la seva música. I l’amor, en aquests camins sense fi, és el sentiment que ha de perdurar al llarg de tot el trajecte.

Tots els camins em porten a tu,
no hi ha final per aquest viatge.
Aquí tens el meu cor, és tot teu,
deixa’m fer camí amb tu,
aquests són els meus somnis, tan pocs però tan simples…

El camí sempre continua i no sé on em porta, però, sigui on sigui, el cor em diu que sempre hi seràs. I ara, arreu, al meu voltant, sento que encara ets aquí… així és el viatge. No cal témer res…

NEVER-ENDING ROAD (AMHRÁN DUIT)

The road now leads onward
As far as can be
Winding lanes
And hedgerows in threes
By purple mountains
And round every bend
All roads lead to you
There is no journey’s end.

Here is my heart and I give it to you
Take me with you across this land 
These are my dreams, so simple and few
Dreams we hold in the palm of our hands

Deep in the winter
Amidst falling snow
High in the air
Where the bells they all toll
And now all around me
I feel you still here
Such is the journey
No mystery to fear.

Here is my heart and I give it to you
Take me with you across this land 
These are my dreams, so simple and few
Dreams we hold in the palm of our hands

The road now leads onward
And I know not where
I feel in my heart
That you will be there
Whenever a storm comes
Whatever our fears
The journey goes on
As your love ever nears

Here is my heart and I give it to you
Take me with you across this land 
These are my dreams, so simple and few
Dreams we hold in the palm of our hands

Music and lyric: Loreena McKennitt
Loreena McKennitt – Never-Ending Road (Amhrán Duit)

Una cançó per obrir finestres…

Algunes cançons tenen la màgia de fer-nos estimar els moments que vivim i projectar-nos amb força cap al futur. Aquesta perla, editada per Mike Scott en solitari al 1997 i reinterpretada en directe a “Karma to burn” amb els Waterboys reagrupats, és una joia que cal guardar pels moments de baixa intensitat.

Open to the world…
open to spirit…
open to the changing wind…
open to touch…
open to nature…
open to the world within…
open to change…
open to adventure…
open to the new…
open to love…
open to beauty…
open beloved to you!
open to learn…
open to laughter…
open to being blessed…
open to joy…
open to service…
open to saying “Yes!”…
open to risk…
open to passion…
to peace and silence too…
open to love…
open to beauty…
open beloved to you!

The Waterboys

Un poble unit, alegre i combatiu…

No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d’un poble
unit, alegre i combatiu

Vicent Andrés Estellés

Fa temps que una alenada d’aire fresc ha entrat a casa nostra. L’horitzó de la independència es dibuixa d’una manera cada cop més clara als ulls de molts ciutadans. Declarar-se independentista ha deixat de ser, fins i tot, mal vist en determinats cercles on havia predominat la lògica de la por, el pragmatisme, del peix al cove, de la tolerància mal entesa o d’un fals civisme cultural progressista que volia allunyar-se de discursos suposadament radicals.
Avui dia ser independentista ja no implica caure en la radicalitat, ni en la necessitat d’articular un discurs incendiari… La independència ja no és només una pretensió legítima sinó legitimada amb arguments transversals que s’extenen entre un gruix important de catalans. Aquesta és la nostra força, el nostre orgull. El lipdub és un exemple fantàstic, festiu, alegre, positiu, optimista, combatiu i mobilitzador… reivindicatiu però sense bronca… De la mateixa manera que s’ha produit una onada de consultes sobiranistes, per què no una onada de lipdubs per la independència? Porrera, Vic,…. Tot un poble en moviment, aquest és el camí a seguir.