El meu somni vola ben lluny…

Tu em guardes el sol…
només tu pots il·luminar aquests dies tan foscos que m’acompanyen…
ara mateix, però, darrera els teus silencis no sóc capaç d’intuir cap bri de llum. Tot és fosc al meu voltant. No tinc ni forces per avançar a les palpentes. Estic tan cansat d’esperar que la nau avanci… em resisteixo a deixar anar el timó i segueixo traçant el rumb que em va marcar aquella primavera.
No hi ha vents ni embats que inflin de nou les veles… tot és somort. Les aigües semblen estancades i la nau ha quedat ancorada en aquest temps de foscor, tristesa i cansament. Sóc com un nàufrag abandonat enmig d’una platja solitària. Miro a l’horitzó, res no es mou, cap senyal, cap indici de rescat.
M’enganyo. Si almenys s’hagués produit el naufragi… podria pensar a començar de nou. Potser no em queda més remei que abandonar la nau, saltar a l’aigua i nedar, nedar i nedar. Ben lluny, i trobar un corrent que m’arrossegui ben lluny d’aquest paratge.

Encara avui, tu em guardes el sol.

I’ll keep your heart with mine…till you come to me

El temps ens hauria d’ajudar a entendre quin és el nostre lloc en aquest món. A vegades, però, corre el temps i caminem en totes direccions, sense rumb, gairebé a les palpentes. D’un lloc a l’altre sense, sense horitzons ni referències. En aquests moments ens agradaria aturar el temps per recomposar els escenaris de les nostres vides. Les hores, els dies, les nits… passen massa ràpid. Una darrera l’altra i així fins al final. El temps mai no s’atura.
Potser l’alternativa és aturar-se, deixar de caminar i mirar com corre el temps al nostre voltant mentre restem immòbils. Potser així serem capaços de fixar un rumb, una direcció triada, un camí que doni sentit als nostres passos…
Sabem ben bé què volem? Som capaços de triar? A vegades ho dubto.

Vivim atrapats en un temps que ens domina i ens fa córrer més del que nosaltres volem. Vivim a gran velocitat amb el temps cronometrat per fer allò que realment ens agrada. John Seymour va saber trobar la porta secreta i escapar-se d’aquesta vida frenètica contrarellotge. Encara avui aquest és el meu gran somni.

I’ll keep your heart with mine till you come to me.