The healing game

S’enfosqueix lentament el dia.
La boira amaga el perfil de Collserola. L’hivern es resisteix a marxar.
Un parell de mallerengues fa dies que visiten el jardí de casa per menjar cacauets. Potser s’hi troben bé i decideixen fer-hi niu…

La canço de Van Morrison comença així…

Aquí estic, novament, al meu racó
allà on sempre he estat.
Tot està igual,
res no ha canviat.

A mi em toca inventar un nou final per la cançó, escriure un nou desenllaç des d’aquest racó.
Ho faré. Mirant endavant, al costat i tractant de mirar enrera amb un somriure.