La vida secreta de les paraules…

Apunts perduts, idees brillants…
paraules que viuen en la comoditat del silenci…
paraules mai dites…
paraules llegides i escrites
en l’anonimat de la pissarra.

Repasso el temps viscut,
enyoro els temps passats i ploro
per tot allò que no he fet
ni faré mai.

Amb una rotunditat absoluta,
l’impossible és ben real.
El rumb de la nau
m’ha portat fins aquí
i ja no sé com puc
desfer el camí recorregut fins ara.

Amargor, tristesa, frustració,
ràbia, impotència.