Fonda Xesc

Cap de setmana gastronòmic a la Fonda Xesc de Gombrèn per celebrar el desè aniversari d’una gran tempesta a Sant Martí del Montnegre. Hi vam anar amb els nens perquè volíem fer-los partíceps d’aquesta festa; perquè ells també tenien un motiu de celebració: que els seus pares s’estimen des de fa molts anys (molts més que deu…) i fan una parella formidable, en perfecte estat de salut.
Marxem divendres i ens instal·lem a la fonda. Acollida amable. En Xesc és un home de poques paraules.
Sopar a les 9. Menú de la Fonda i menú infantil per la mainada. Una taula molt ben parada. Un servei molt atent i discret; sense generar falses proximitats. La mestressa té molta traça amb els nens i encerta el to i la manera de parlar-los. Un sopar magnífic.
La crema de ceps va ser espectacular, l’amanida de ceps era finíssima. Aquella és terra de bolets i queda ben clar que saben com cuinar-los. L’arròs amb trompetes, carxofes i sepiones sensacional. Per tancar una galta de vedella que es desfeia a la boca. Tot plegat acompanyat amb un vi “Negra” del Penedès que demostra que hi ha cellers que a més de fer bon cava saben fer bons vins.
Sobretaula amb la mainada i cap a dormir.

Els esmorzars a la fonda mereixen un capítol a part. Feia temps que no gaudia tant amb un esmorzar. Amb un esmorzar com aquell sembla que encares el dia de diferent manera. Sense presses i gaudint de la varietat i de la qualitat espectacular dels productes. Suc de taronja natural, pa amb tomàquet, embotits, formatges, mantega, melmelades (totes boníssimes i evidentment artesanes) cereals, iogurs de la Vall de Ribes, croissant i coca. Sensacional.

El segon sopar va ser un Menú de degustació. Qualitat, senzillesa, presentacions honestes, i plats amb pocs ingredients (els necessaris). La cuina de la Fonda és una cuina sense cortines de fum ni grans embolcalls que després deceben per la pobresa del producte. Per sobre de tot honestedat, qualitat i senzillesa. Un trident magnífic. En tot moment saps què menges, reconeixes els sabors i la qualitat de cadascun dels ingredients per separat però també l’harmonia del conjunt. No hi ha res que grinyoli. Una cuina que sap estar lligada al territori (les terres del Comte Arnau) però que sap anar a buscar els productes del mar i servir-los amb tota la qualitat (quin llobarro!).

Sensacional.
Una experiència per repetir.
Per aquests deu anys d’amor i per molts més! T’estimo.

L’etern retorn

14 de setembre. Inici de curs.
Amb prou feines recordo les vacances. Aquest ha estat un estiu atípic, amb molts canvis de plans inesperats…
Comença una nova etapa en el llarg camí de la meva vida professional. El meu cinquè curs com a professor.
Estic content i amb ganes d’engegar el nou curs. En el meu calendari particular, l’inici de curs és més rellevant que l’inici d’un nou any. Acostumo a fer els nous proposits quan comença el curs. El final d’estiu és un bon moment per revisar el que s’ha fet i plantejar nous reptes. I així és.
Encaro aquesta temporada amb convicció i fermesa, amb més paraules i menys silencis, amb el ferm propòsit d’aprofitar millor el temps, de seguir gaudint de les coses més petites -dels petits detalls-, d’aprendre coses noves i cultivar encara més les meves aficions.
Que tinguem sort.