Songs of freedom…

He viatjat tantes nits en el silenci…
tantes vegades he escrit escoltant aquesta banda sonora tan nostra…
algunes cançons, els seus acords, les notes, la lletra, la veu…
em porten encara tan lluny….

Comença la primavera. L’hivern ha estat sec i dur. Els dies de fred m’han ensenyat a viure aquest nou temps des de la distància. N’hem après; amb alguns moments de dolor, de records, d’enyor tanmateix… Potser és millor així, conviure en el silenci que sempre ens ha fet costat… i mirar-nos des de la distància d’un nou temps i un nou espai que ara comença.
Seguiré trobant-te en el record…
tancant els ulls i dient el teu nom en veu baixa.
Déu dirà què en serà de nosaltres.

La meva ànima vola ben lluny, lliure, ben lluny.
Sóc feliç, respiro ben fons.
Volo lliure i somric.

Manhattan – Redemption song

També des de la distància he pensat en tu.
Des de la distància del temps, de l’espai i el silenci… he pensat en tu.

De cop i volta, Fifth Avenue i una cançó reveladora…

...but my hand was made strong
by the hand of the almighty.

We forward in this generation

triumphantly.
Won’t you help to sing

these songs of freedom?

‘Cause all I ever have
redemption songs
.

Emancipate yourselves from mental slavery
none but ourselves can free our minds,
have no fear of atomic energy
cause none of them can stop the time…
How long shall they kill our prophets
while we stand aside and look?
Ooh
Some say it’s just a part of it
we’ve got to fullfil the book.

Won’t you help to sing
these songs of freedom?

‘Cause all I ever have
redemption songs
.

Downshifting. Insert coin?

Seguirem somiant

Vas marxar sense deixar cap rastre…
cap pista per on sortir a cercar el teu pas.
Les teves empremtes es fan borroses
i comencen a patir l’erosió
d’un silenci que desfà el nus
del temps que vam compartir.

He oblidat tantes coses…
però en recordo encara tantes…
la teva veu, el teu somriure,
el perfum fresc que deixaves al teu pas…

Cap paraula, cap gest…
cap mirada.
Silenci, erosió…
tot és borrós.
Record i oblit es confonen
en una terra de ningú
arrassada
com un camp de batalla
després de llargs combats.

Vas marxar sense deixar cap rastre…
les teves empremtes…
els records,
el perfum fresc del teu pas…

Anchorage

Lentament comença a clarejar.
Hem caminat insegurs entre la fosca
de les llargues nits d’aquest hivern
que ja fa temps que dura…
Després del llarg viatge,
es perfila l’horitzó d’un nou temps
carregat de promeses.
Només tu i jo coneixem els somnis
que hem escrit en el comfort de les nits més fredes.

Tornar tau cujalar

Cada nit enceníem un foc
per escalfar-nos dins aquella borda amagada
en la muntanya del Béarn…

Què en deu ser ara de la vida a les valls?
Enyoro la vida austera i senzilla
d’aquell temps que vam viure sense presses
lluny de l’ombra del nostre segrest particular.

Aquesta darrera nit de tardor,
a la vora del meu foc a Barcelona,
escolto els cants del Béarn
que em recorden
que hi ha una altra manera de viure
ben lluny d’aquí.

Michel Miro – Tornar tau cujalar (Retour à l’enclos)