Unamuno desterrat a Fuerteventura
Únicament hi va viure uns quatre mesos, del 19 de març al 9 de juliol de 1924 però va deixar empremta, doncs al contrari d’altres desterrats com el Marqués de Cortina o bé Rodrigo Soriano, l’escriptor basc es va adaptar força bé a l’illa, tot i mantenint una relació d’odi/amor que es veu de forma precisa en el seu llibre de sonets “De Fuerteventura a París» on hi ha cants d’amor a l’illa africana que el va captivar però també certa agressivitat afirmant que és “un pedazo del Sahara echado al océano” o bé que la planta per excel·lència de l’illa -la Aulaga- “es cadavérica como la propia isla”. Però Unamuno s’integra, fa amistat, tertúlies i parla amb tothom, viatge per tota l’illa i sobretot escriu molt sobre el que veu i viu i deixa un testimoni escrit de gran valor on exposa el drama de l’aigua, com arriben els vaixells amb aigua potable, de la fauna de l’illa, els rucs, dromedaris i cabres… “las sedientas cabras majoreras…” escriu sobre la flora, el paisatge, la cultura i sobretot de la gent, dels seus habitants .
Si esteu interessats podeu veure aquest enllaç https://sendaecoway.com/blog/unamuno-fuerteventura/