Responent a l’Helena Monllor
La Sra. Helena Monllor ha fet públic un post a través de L’astral, al qual em veig obligat a respondre i ho faig a través d’aquest bloc.
https://x.com/L_astral_/status/2019128004996116582?s=20
No entraré pas en detalls, doncs a la Sra. Helena Monllor li agraden els escàndols i encara ens portaria a qualsevol Tele5 per fer espectacle i no estic per la labor… Em limito a parlar de l’afer del disc pòstum de l’Ovidi Montllor. La Sra. Helena Monllor està en un error i barreja enregistraments, conceptes i afegeix la literatura de ficció que deu creure necessària.
En els darrers anys de vida, l’Ovidi volia enregistrar un àlbum amb cançons seves inèdites com “El meu poble, Alcoi”, “Nik Kolau”, “Què et sembla Toti?”, “Carnisseria”, “Gaspar Hauser núm. 2”, “Tríptic d’apocalipsi”, “Menuda”, “Si mai de tu”, “L’arc de Sant Martí” o “Verí Good”. N’havíem parlat però sense tancar cap acord, i l’Ovidi va decidir auto produir-se i va arribar a un acord de llicència amb una altre companyia.
Aquest disc dissortadament no es va acabar mai de produir, doncs la seva malaltia no li va permetre, va deixar enregistrat la major part sinó del tot, la part musical, però per raons obvies mai es va arribar a posar la veu i l’àlbum va quedar inèdit. La factura a que fa referència la Sra. Monllor possiblement sigui sobre aquest enregistrament.
Vaig mantenir una llarga i cordial relació i col·laboració professional amb l’Ovidi tot i que mai va enregistrar per Picap, però no suficient com per conèixer interioritats íntimes/personals i familiars i, en conseqüència, a la seva mort no tenia ni idea sobre la seva herència, hereves ni res que hi tingués a veure.
En Toti Soler em va parlar d’un enregistrament en directe al Teatre Lliure de l’Ovidi interpretant Sagarra i em va comentar que l’enregistrament estava bé però que la veu de l’Ovidi ja estava en hores baixes i que caldria remasteritzar etc., també que TV3 tenia certs drets i que si ho veiem bé hauríem de fer una reunió a tres bandes, cosa que vaig acceptar.
La reunió amb TV3, Toti, Cinta i jo mateix va anar bé, i en cap moment vaig detectar cap interès especulatiu per part de ningú, sinó la reivindicació de l’artista. De fet, en Toti va posar èmfasi en l’interès que tenia l’Ovidi en que aquest enregistrament es pogués publicar. Incomprensiblement l’Ovidi mai va ser gran venedor de fonogrames. Acabada la reunió vaig demanar qui tenia els drets de l’artista difunt i em van donar el contacte de la Sra. Helena Monllor.
Primera conversa amb la Sra. Monllor amb total cordialitat i donant el vist i plau a la producció i edició del fonograma “Ovidi Montllor diu Segarra” amb la qual cosa li presentem una proposta de contracte que en una segona conversa ens diu estar-hi d’acord, motiu pel qual Picap aprova pressupostos per la remasterització, disseny, edició, etc.
Picap es fa càrrec de totes les despeses derivades per tal de poder publicar el fonograma en les millors condicions després d’arribar acords amb en Toti/Cinta, TV3 i verbal amb la Sra. Helena Montllor. Acord que es trenca just quan el disc ja és a fàbrica i la Sra. Monllor canvia radicalment d’opinió i no permet l’edició.
Picap assumeix totes les despeses que passen directament a pèrdues i el disc queda sense publicar-se. Al cap d’uns anys, en Paco Bodí promou la publicació d’una integral de l’Ovidi i em ve a veure per parlar del disc d’en Sagarra, doncs sabia que els drets eren de Picap. Li explico la situació i no en sabem res més.
Al cap d’un temps ens trobem amb la publicació de la integral on s’inclou l’àlbum en qüestió sense cap autorització de Picap, efectuant una apropiació indeguda per ordres de la Sra. Helena Monllor, segons m’explica telefònicament el Sr. Bodí.
Al llarg de tots aquests anys Picap ha mantingut una excel·lent relació amb la Sra. Jana Montllor i pèssima amb la Sra. Helena Monllor. El motiu és que el 2007 Picap adquireix els drets fonogràfics de l’obra de l’Ovidi produïda per EDIGSA i mentre sempre hem tingut la complicitat i empatia de la Jana per promoure l’obra, hem patit tot tipus d’impediments per part de l’Helena que mai ha tingut el més mínim interès en promoure l’obra del seu pare i ha posat tota mena d’impediments a qualsevol iniciativa, arribant al punt d’enviar una carta a Picap intentat prohibir que llicenciéssim els nostres fonogrames a la seva germana Jana per la pel·lícula que ha dirigit i que està a punt d’estrenar-se i per la qual, naturalment ha pogut disposar de tota l’obra de l’Ovidi de la qual tenim drets i de forma desinteressada.
Soc admirador de tota l’obra de l’Ovidi i per acabar podríem posar una cançó, en aquest cas no en posaré cap de les que va enregistrar amb EDIGSA i que actualment en tenim els drets a Picap, sinó una de preciosa de l’etapa ARIOLA que va dedicar a la mare de la Jana https://open.spotify.com/track/2sfzPfGfS1L8gMSs7g46Ov?si=8ac253d4a12b4fd8
A Helena Monllor no li agraden els escàndols, com vostè afirma.
Ella sempre ha aportat proves documentals de tot; vostè cap.
Per finalitzar, senyor Doval, diu que és admirador de l’Ovidi i deixa anar un enllaç que porta a escoltar la cançó Montserrat. Com admirador no té preu!
Sàpiga que l’Ovidi li va canviar el títol a aquesta cançó, per motius que estan sobradament explicats al grup de Facebook “Ovidi 2”, que té Helena, i que la primera estrofa la va variar lleugerament en una nota seva i va passar de dir “El pas del temps farà de nosaltres colors” a dir “El pas del temps farà de nosaltres pudor”.
En fi…per molt que vostè vulga disfressar-la, la veritat sols té un camí. I Helena, està al costat correcte de la història.
Sra. Carme López, en cap cas entraré en temes personals i familiars de la família Monllor/Montllor, és més, trobo de mal gust airejar segons quines coses a l’estil en que ho està fent l’Helena Monllor i per això dic que potser la veurem aviat a Tele 5. M’he limitat a explicar la seva confusió entre el disc que dissortadament va deixar a mig fer i l’enregistrament en directe de les seves interpretacions d’en Sagarra i dient exactament la realitat de les coses. Accepto que potser és una provocació innecessària acabar el meu post amb la cançó “Montserrat”, però la cançó és preciosa i no volia posar cap del catàleg de Picap per evitar males interpretacions. Finalment: No tinc facebook i en conseqüència no conec res del que el compte que vostè menciona publica. Responc al que he pogut llegir al compte de twitter (X) de l’Astral. Salutacions!