Joan-Carles Doval

La música catalana continuarà integrada a l’estand de la música espanyola al Midem de Canes

L’entrada d’ERC a Cultura no fa recuperar un espai propi a la fira discogràfica

Aquest és el titular d?un article publicat en el diari EL PUNT d?ahir dimecres,

Però el mes preocupant és quan en el mateix reportatge s?extreuen unes declaracions del Conseller   «Hi anirem com l’any passat, que és com estava compromès. A partir d’aquí, veurem si cal prendre decisions, apunta el conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras.

D?entrada he de dir que no em causa cap sorpresa que aquest any es faci igual que l?any passat, doncs la nova administració de Cultura porta quatre dies al càrrec i sóc conscient de que era literalment impossible canviar res, al marge de que el Director de l?ICIC que en el seu dia va prendre aquesta decisió segueix en el seu càrrec, si no m?equivoco, fins a final de mes. També sabem que a la fira hi assistiran el Director actual de l?ICIC Xavier Mercè i el Secretari General de la Conselleria Sr. Eduard Voltes i que tenen previst convocar un sopar amb les companyies presents per temptejar el tema.

Ja puc avançar que si es tracte de temptejar a les companyies, les tesis espanyoles d?en Xavier Mercè guanyen per golejada, doncs en el sector empresarial el tema ?mercat? a criteri meu, de forma molt mal entesa, està molt per damunt de conceptes nacionals, culturals o lingüístics i això ja va quedar clar en l?edició de l?any 2006 quan l?única companyia que es va desmarcar va ser Picap.

No m?agrada que el Conseller declari això del ?a partir d?aquí, veurem si cal prendre decisions?. No m?agrada i em sorprèn, doncs conec al Conseller i mes aviat pensava que aquestes decisions formaven part de les premisses bàsiques, no creia que tinguéssim que perdre ni un minut discutint aquestes evidències amb un home com en Joan Manuel Tresserras.

Espero que el brillant equip de Cultura amb gent de tan indubtable categoria i patriotisme com son l?Eduard Voltes, Antoni Lladó, Josep Bargalló, Cristina Coll, Albert Saez, etc li sabran fer entendre que amb aquestes coses no hi poden haver dubtes.

Per acabar, ja ho vaig escriure a un comentari anterior. Tot i la meva total confiança en el futur Director del ICIC, crec que això de les fires internacionals hauria de dependre de l?Institut Ramon Llull, doncs parlem de cultura i de llengua i no hauríem d?oblidar quina és la nostra geografia, si no política (per ara) si cultural.

L’Associació de Productors i Editors Fonogràfics i Videogràfics Catalans (APECAT) és constituïda per més d?una vintena de companyies associades, que comparteixen objectius comuns.

Segons els seus Estatuts, l’APECAT té per objecte contribuir a la consolidació i estabilitat del sector fonogràfic i videogràfic a Catalunya i afavorir les produccions i edicions artístiques de les Indústries discogràfiques catalanes i/o en català.

Associar les companyies discogràfiques catalanes no va ser gens fàcil. El primer intent ja es va fer en els anys 80, impulsat per en Joan Ribó d?Audiovisulas de Sarrià, però no va anar endavant, bàsicament pels inconvenients i pressions que es rebien de la Afyve (associació a nivell espanyol). Però finalment i després de molta feina es va aconseguir.

Soc soci co-fundador de l?Apecat i he exercit com a Secretari fins fa unes setmanes. La nostra associació té vint-i-quatre productors afiliats, n?hi ha de molt petits, de mitjans i algun de gran. Des de l?Apecat s?ha negociat amb les Institucions catalanes, mitjans de comunicació etc. amb resultats diferents; també es coordinen uns ajuts per la producció de vídeos promocionals, la assistència a fires internacionals etc.

Apecat és encara una Associació jove que ha fet una mica de camí, però te molt per fer; des de l?auto finançament, negociar un nou contracte amb els autors, gestionar la comunicació pública, etc. I ara, durant aquest 2007 és el moment en que aquesta Associació ha de fer els canvis necessaris per tirar tots els projectes endavant.

He deixat la Junta directiva i el meu càrrec de secretari per discrepàncies profundes amb la Presidència i la passivitat mostrada amb silencis de la majoria de la Junta, doncs no puc admetre que es perdi la neutralitat política ni que la Associació acabi sent Presidencialista. Espero que aquesta dimissió serveixi de revulsiu per canviar moltes coses.

Dins d?aquest semestre possiblement s?avançaran les eleccions i és molt important que totes les companyies s?impliquin al màxim i que la Junta sigui renovada en profunditat, començant per la Presidència.

Sempre he cregut en la importància de les associacions sectorials, però sempre que hi hagi creativitat, democràcia i que els interessos del col·lectiu no es confonguin amb els interessos personals o empresarials propis.

19.-Mejor Canción en Catalán o Valenciano

SGAE segueix obtan per trencar la unitat de la llengua.

La Sociedad General de Autores y Editores (SGAE) , a través de la fundación autor un bon dia varen crear la Academia de la Musica i aquesta és l?encarregada de portar a bon port el que anomenen PREMIOS DE LAMUSICA -el que pretén ser uns GRAMMY a l?espanyola-.

L?SGAE té una Direcció d?aquelles ?progres? que fan veure que entenen molt be això de la Espanya plurinacional, però com sol passar la realitat és una altre.

En pro de la plurinacionalitat ja fa uns quants anys varen crear la categoria de la mejor canción en catalán, mejor canción en esuskera , mejor canción en gallego, mejor canción en asturiano i per si fos poc, la categoria  mejor canción en valenciano. És a dir que l?SGAE promociona el trencament de la unitat de la llengua (la nostra és clar!).  El que ells no tenien controlat és que els artistes valencians que canten en llengua pròpia, aquestes coses les tenen molt clares i resultava que el premi a la mejor canción en valenciano quedava desert any rera any,  a la vegada que cantants del País Valencià i els del Principat protestaven per aquesta decisió. Sempre rebien paraules amables dels responsables de l?SGAE del que ells anomenen ?àrea mediterrània?, sempre es comprometien en resoldre el tema per l?edició següent… Però en l?edició de l?any passat vaig prendre la decisió de presentar a tots els artistes que editem a Picap del País Valencià a la categoria de mejor canción en catalán i a tots els artistes del Principat a la categoria de mejor canción en valenciano.

Tal com us podeu imaginar, l?idea no va agradar gens ni mica ni a l?SGAE d?allà ni al d?aquí i em van pressionar per tal de resoldre el que per ells era un problema i vaig acceptar a canvi de que en la propera edició anéssim junts a una sola categoria que s?havia de dir mejor canción en catalán/valenciano; és evident que no es la millor fórmula, però vaig creure que era acceptable i per tan vàrem resoldre el tema. Però arribada l?edició d?aquest any em trobo amb la sorpresa de que si be han unificat la categoria, no han posat ?catalán/valenciano? sinó ?catalán o valenciano? i aquesta ?o? és molt important, doncs segueix trencant la unitat de la llengua.

Al veure de la forma que m?havien enganyat vaig telefonar al Delegat de l?àrea mediterrània, l?ex-cantant Ramon Muntaner, el que cantava a Martí Pol, Espriu, Cucurull entre molts d?altres i la monumental sorpresa va ser quan vaig sentir com em deia que la barra o la lletra ?o? era el mateix, que jo no ho entenia….  és a dir que em va tractar d?idiota i quan li vaig manifestar la meva decepció i  vaig dir que em feia creus del que s?ha de fer i defensar per mantenir un càrrec, em va penjar el telèfon. Ni tan sols em va respectar com a soci i client que sóc d?aquesta ?societat?.

En definitiva, el que us volia explicar és que l?SGAE per boca del Sr. Muntaner creu que el tema de la llengua és polític i que no poden anar en contra del que diu el Govern o l?estatut de la ?Comunidad Valenciana?. I jo que sempre havia cregut que el tema lingüístic era científic i no polític…  ara resulta que aquests autors que fa uns anys interpretaven als grans poetes de la nostra llengua han decidit que el tema és polític i que per tan no cal respectar els resultats i decisions científiques, així que de forma impune poden trencar la unitat de la llengua.

Fa molts anys que conec en Ramon Muntaner, a qui sempre li he tingut un molt sincer apressí i admiració artística. M?havien dit que darrerament s?havia convertit en un executiu ambiciós, la qual cosa no li havia fet el mes mínim cas, però qui defensa el que és indefensable….

En Ramon Muntaner és un home culte i intel·ligent, estima la llengua i ha treballat per ella.

Els humans ens podem trair d?aquesta manera per estar be amb el poder ?

Acabo d?arribar del Teatre del Mar de Ciutat de Mallorca on la Maria del Mar Bonet i en Biel Mesquida, acompanyats d?en Daniel Espasa al piano i acordió i d?en Raül Costafreda a la guitarra  han ofert un excel·lent recital de cançons i poemes d?Ovidi Montllor i de Guillem d?Efack,

Espectacle minimalista, per amants de la poesia i de les bones cançons, que serveix per reivindicar la figura de dos grans cantautors que ens van deixar prematurament ja fa mes de deu anys.

Coneixia la ploma d?en Mesquida, però m?ha sorprès la seva rapsòdia i encara mes quan s?atreveix amb el cant. I què dir de la Maria del Mar, esplèndida i generosa com sempre, les seves versions son autèntics homenatges, doncs ajuden a descobrir la gran qualitat autorial del dos homenatjats.  Cançons com A Montserrat de l?Ovidi o el Blues en Sol d?en Guillem amb la qual s?acaba l?espectacle son autèntiques joies de la nostra música contemporània.

L?espectacle que aquesta nit em pogut veure a Mallorca s?ha presentat per diverses ciutats del principat, però curiosament encara no s?ha pogut estrenar a Barcelona. Espero i desitjo que ven aviat sigui possible; a Barcelona tenim sales com les del Auditori o be el Mercat de les flors, la sala Ovidi Montllor que be podrien ser un lloc idoni per tal que els barcelonins puguin gaudir d?un espectacle de recuperació de cantants, cançons i ple de sensibilitat i poesia.

Arrel de l?article de la Laura Crespo he pensat que estaria be parlar una mica sobre el tema de les subvencions, doncs hi ha la impressió generalitzada de que és un tema que sempre s?amaga -com si fos una vergonya- a la vegada que s?utilitza com si fossin plats per llençar-se pel cap.

A l?entrevista que ahir publicava  e-noticies a la Crespo hi havia un comentari d?un lector que deia ?que li preguntin al senyor Picap si no ha rebut mai cap subvenció?,  en to acusatiu. Doncs la resposta es si, i no faltaria mes!

El que a mi em preocupa és per què tenen aquesta mala imatge les subvencions a la música mes popular -a les orientades a la llengua catalana- o les que donen suport a la Indústria Discogràfica de Catalunya; en canvi ningú discuteix les enormes subvencions que també paguem els ciutadans per mantenir TVE, el Teatro Real de Madrid o per parlar de Catalunya, el TNC, la Indústria audiovisual (no sé perquè sempre s?entén com a tal únicament el productors de cinema). TVC, Catalunya Ràdio, la COM…etc.  El súmmum és quan sovint hi ha dobles subvencions – especialment amb el cinema-, doncs TVC súper subvencionada, subvenciona a la vegada pel·lícules que ja venen subvencionades pel ICIC i que a TVC no li interessen el mes mínim, es tan així que algunes d?aquestes pel·lícules son emeses de matinada al 33 i d?altres ni tan sols s?emeten mai… I curiosament això no te mala imatge.

Dissortadament i per regla general la música sempre s?emporta la part mes petita del pressupost de Cultura de qualsevol administració, però si analitzem els pressupostos que Cultura dedica a la música veurem la part important que s?emportà l?Auditori, el Liceu, el Palau de la Música, etc i les autèntiques escorrialles que s?emporta la música, diguem-ne popular i una vegada mes ens trobem que les enormes subvencions de les primeres son ben vistes i les petites quantitats que van per música popular, jove o com en vulgueu dir estan eternament mal vistes i això be de lluny. Encara recordo aquella enorme mentida que es va posar de moda a partir del concert de Sau, Sopa, Pets i Sangtraït al Palau Sant Jordi (91), venien a dir-nos que érem poc mes que funcionaris, quan el mencionat concert va deixar beneficis a l?Administració… (un dia en parlaré d?aquell concert).

Doncs per clarificar una mica el tema explicaré per sobre com funciona això de les subvencions al nostre sector: Els intèrprets – siguin solistes o grups- difícilment tenen opció a cap suport directe,  però normalment en poden sortir beneficiats a través de la indústria en general, doncs si que hi ha una llei de subvencions per les sales de concerts, per festivals i també per la indústria discogràfica, que és amb la que em vull centrar.  Actualment hi ha un suport de 3.000 ?  per discos en llengua catalana i de 2.500 per discos editats d?intèrprets catalans en altres llengües, però per optar a aquesta subvenció cal haver invertit un mínim de 6.000 ? en la producció, 9.000 en la promoció, fer una presentació pública del disc, que tingui una durada mínima de 40 minuts i el mes important, està limitat a deu discos per companyia, que equival a dir que hi ha companyies que poden tenir el 100% de la producció subvencionada i altres que en tenim un percentatge petit, doncs es prima a qui menys edita. Tampoc hi ha cap mena de suport per les reedicions – per mes històriques que siguin- i els ajuts a la publicitat depenen de les inversions que sigui capaç de fer cada companyia. I aquí hauríem de afegir que quan les companyies discogràfiques catalanes contractem publicitat a TVC tenim un descompte oficial del 65% que de forma no oficial acaben fent un 70%, quan televisions com TVG, ETB, CANAL 9 o el canal andalús ofereixen descomptes del 80 al 90% per la música de la seva ?comunidad autónoma?, és a dir que la ?nostra? que hauria de tenir per finalitat  promoure la llengua i la cultura catalana és la que menys descomptes ofereix.

Aquesta és la veritat de les subvencions, i ara que m?he explicat us pregunto i m?agradaria que respongueu a consciència:  Creieu que la música popular rep masses subvencions? Creieu que hi pot haver un sol intèrpret que estigui en el món musical per les subvencions? Creieu que hi pot haver un sol ximple que es dediqui a produir música catalana per les subvencions?

Cal puntualitzar dues coses; la primera és que quan parlo de música popular em refereixo al pop, al rock, a la música d?arrel, a la cançó etc. La segona és que si puc escriure amb aquesta llibertat de pensament és precisament perquè si que hem rebut subvencions, però tinc el convenciment de que no dec res a cap administració.

El diari digital e-noticies publica una entrevista amb la periodista Laura Crespo, la he llegit amb interès i veig que aquesta senyora segueix sense entendre res.

Ningú discuteix la seva opinió, naturalment no tenim perquè estar d?acord, però el que si critico, es amb la lleugeresa en la qual escriu sobre temes que no coneix i per això en el meu comentari anterior vaig escriure que era una desinformada. Però a l?entrevista d?avui resulta que reconeix que no sap com funciona el tema de les subvencions públiques, a la vegada que insisteix en dir que si hi ha grups que fan versions de temes internacionals olora a subvenció fàcil i entrada fàcil a la ràdio (sic)

A partir d?aquí ja no es pot dir que estigui desinformada, sinó directament que utilitza la mala fe,  doncs Laura Crespo sap que cap grup fen versions o no, rep cap subvenció directe, el tema es molt mes complexa, i molt menys encara que les emissores de ràdio ho programin per quota.  La única emissora que jo conec que compleix amb la llei del 25% (en la que hi podem estar d?acord o no, però les lleis es fan per complir-les) es la emissora pública Icat FM i de privada, francament no en conec cap.   Si la versió que interpreten els Lexu?s ?Sent amb mi? es programa a algunes emissores privades, en primer lloc perquè els ha interessat en el programadors i en segon lloc perquè hi ha el suport publicitari de la companyia, com en qualsevol disc de qualsevol llengua.

Podem estar d?acord o no en la salut de la creativitat musical catalana, de la llei del 25% i de moltes altres coses, soc molt respectuós en les opinions oposades a la meva, però el que no accepto de cap de les maneres es que una periodista tingui l?atreviment de mentir de forma deliberada, això jo li dic tenir molta mala llet.

SET COMENTARIS BREUS

VILAWEB

Aquest mati he estat a la presentació de Vilaweb TV i francament això pinta molt be, a mes tenen previst un programa musical amb la col·laboració dels periodistes del grup Enderrock. Crec que es tot un encert i que com sempre en Partal està al cap d?amunt de les innovacions tecnològiques en mitjans de comunicació. Molta sort i encerts en aquesta nova aventura.

PEP SALA

La relació amb en Pep ve de lluny, desprès d?un breu pas per audiovisuals de Sarrià SAU va emprendre la seva carrera discogràfica a Picap i van haver anades i tornades, però sempre es va mantenir l?amistat amb en Carles i amb en Pep. Després va arribar la carrera en solitari d?en Pep Sala i a Picap ja hem editat 6 CD?s, el darrer ?Un petit moment de dubte? possiblement el millor de la seva carrera en solitari. 

Doncs be, tinc la satisfacció d?anunciar que en Pep ha renovat el contracte i la confiança amb Picap per tres discos mes i aquesta es una noticia que ens omple de joia.

MIDEM

El proper 21 de gener A Cannes, comença el MIDEM 2007. La fira internacional mes important del món del disc. Serà el darrer MIDEM d?en Xavier Mercè i jo desitjaria que del ICIC, doncs crec que seria mes coherent que aquesta competència tornés a passar a l?Institut Ramon Llull i que ens presentéssim al món en nom de la cultura catalana i  anéssim junts amb els companys que editen en català de tots els PPCC , en aquest cas no cal perdre el temps explicant res al nou Director del Llull, doncs en Bargalló ho te molt clar.

MARIA DELMAR BONET

La Maria del Mar està enregistrant un nou disc que sortirà al mercat per Sant Jordi ?Terra secreta?, però aquesta setmana fa un parèntesis i actuarà al Teatre del Mar de Palma de Mallorca el dijous i el divendres, presentant l?espectacle basat en cançons de l?Ovidi Montllor i d?en Guillem d?Efack. Jo no m?ho penso perdre….

AL TALL

El nou disc de AL TALL ?Envit a vares? està tenint molta repercussió, tal vegada sigui el disc més ètnic del grup valencià, a mes amb DVD de regal…  Però el que volia comentar es que AL TALL i Picap hem arribat a un acord de compra de tres discos dels seus inicis i de fa anys des-catalogats, entre ells el mític ?Quan el mal ve d?Almansa? que serà reeditat aquesta primavera tot commemorant els 300 anys de la batalla l?Almansa.

RECOMANACIONS

Per començar l?any os vull recomanar bona música. Els amants del jaç no deixeu d?escoltar el disc ?nit? d?en Xavier Dotras Trio, es excel·lent. Pel amants de la poesia, el nou disc d?en Xavier Ribalta dedicat al poeta de ponent Joan Margarit i el nou CD dels Túrnez & Sesé ?Sol Blanc? amb poesia de Màrius Torres, Barceló, J.Pamies, Dolors Miquel…etc.  Si os agrada la música d?arrel  ?Envit a Vares? de Al Tall, enregistrat en directe i amb col·laboracions de luxe, si voleu pop juvenil, els LEXU?S ?Sent amb mi?, el pop elaborat i amb les millors melodies del mercat ?Un petit moment de dubte? d?en Pep Sala i ?El món on visc? de Ia Clua  i si os agrada les cançons d?amor i de lluita i voleu emocionar-vos,  RAIMON A L?OLYMPIA 1966-2006 una autèntica joia.

LECTORS

Per acabar, vull agrair a tots els que entreu en aquest modest i improvisat bloc i especialment als que hi deixeu comentaris. Alguns m?han sorprès molt…  A la Marta vull dir-li que això de les Creus de Sant Jordi hauria de ser una cosa molt mes seriosa, i que jo espero que l?actual Govern no lliuri Creus a tort i a dret a gent que poc o res a fet pel país, que es el que ha passat fins ara, amb CiU i amb l?anterior Govern de progrés…

En aquest país hi ha gent que be es mereix una bona distinció i jo en podria fer una bona llista, però no precisament jo …

BREU RESPOSTA A L’ARTICLE DE LAURA CRESPO A "LA VANGUARDIA"

No vull entrar massa a fons en l’article de la senyora Laura Crespo a "La Vanguandia Digital" sobre el rock en català, bàsica ment perquè està suficientment respost per en Titot, Quim Vilarnau etc.

No tinc el gust de conèixer aquesta senyora, però només llegint el que escriu puc afirmar de que es tracta de una desinformada, doncs pel que escriu es nota que no te ni idea de la música que es fa a Catalunya, tampoc coneix com funciona l’administració publica envers el tema de les subvencions i per si encara fos poc, no deu escoltar la ràdio, doncs m’agradaria saber quines son aquestes emissores que programen el 25% de musica en català. Perquè tan auto-odi ? Perquè aquest provincianisme ?

Aquesta fauna periodística que es creu tan "progre" defensant tot el que ve de fora i odiant tan profundament tot el que es fa aquí, no correspon a un problema personal de complexe ?

La senyora Laura Crespo em fa llàstima, doncs no te nivell periodístic, es una desinformada i estic convençut de que està malalta.

Humanament parlant li recomano que vagi al psicòleg, que es curi i ja li donarem la informació que li falta, de forma gratuïta i sense subvencions públiques

A PRIMERS DE FEBRER COMENÇA LA NOVA ETAPA DEL ICIC, DE LA QUAL N’ESPEREM MOLT.   (A la fotografia Antoni Lladó)

Ja fa uns quants anys que uns diputats, en aquell moment a la oposició, ens varen comentar el que s?estava coent  per Cultura, es tractava de l?Institut Català de les Indústries  Culturals,  ICIC

Sempre m’ha semblat una molt bona idea, però com totes les idees una cosa es la teoria i l?altre la pràctica.  Li va correspondre posar-ho en marxa el Conseller Jordi Vilajoana i el dia que ens va explicar el que seria l?ICIC ja havia canviat substancialment del que els diputats de la oposició ens havien comentat, però la primera sorpresa va ser quan ens va anunciar que el Director seria en Jordi Penes, al qual coneixíem per la teva tasca a  TVC.

No vull ser excessivament crític amb aquesta etapa, doncs no deixava de ser la primera i tenien que posar en marxa un nou instrument per la Indústria Cultural, però els resultats varen ser molt pobres, de forma molt especial per la Indústria discogràfica que com ja era costum va ser la gran oblidada del nou Institut. Va ser una gestió purament econòmica, amb privilegis molt descarats per alguns sectors en perjudici d?altres i sense cap idea a la  gestió cultural.

Amb tot això va arribar la nova administració sorgida del pacte de progrés a finals del 2003 i la nova Consellera va començar a fer disbarats sense parar, (el Llull, la Direcció General de la Sra. Bailac etc.)  i en mig de tot plegat va anomenar com a nou Director del ICIC en Xavier Mercè i la veritat es que va ser rebut amb escepticisme i cert recel, doncs un senyor anomenat per una Consellera que no encertava una i a més venint d?una empresa com FOCUS encenia totes les alarmes… 

En Xavier Mercè, al meu entendre va tenir algun problema d?adaptació en aquesta part de l?administració i d?entrada hi vaig tenir alguna topada sonada, tan  per actitud com per decisions ideològiques que no comparteixo, alguna d?elles mantinguda fins el final, com es que la Indústria discogràfica  tingui que participar a les fires internacionals sota el paraigua d?Espanya i amb bandera espanyola.  Dit això, també he de dir que en Xavier Mercè, tot i les meves discrepàncies en matèria ideològica nacional, ha demostrat ser un bon gestor cultural, un dels millors tècnics que he conegut en el món cultural, home amb idees i empenta per projectar a les indústries culturals del país. 

El Conseller Ferran Mascarell va tenir l?encert de mantenir-lo en el càrrec i certament en Mercè amb el pas del temps va guanyar en quasi tots els sentits.

En definitiva diria que malgrat el seu posicionament nacional, ha sigut un bon Director del ICIC i malgrat les nostres discrepàncies, des d?aquí li vull agrair la bona feina, les idees i el talent que ha posat al servei del sector cultural.

A partir del proper mes de febrer tindrem un nou Director del ICIC, que si no hi ha novetats, serà l’Antoni Lladó.  El nou director haurà de posar-hi molt de la seva part, doncs el llistó està alt, però hi ha molt per fer i també per modificar. L?Antoni Lladó el conec de fa molts anys i em mereix un gran respecte i total confiança tan en l?aspecte nacional com en el de gestió cultural. Si ve es economista i advocat de carrera, un molt prestigiós economista, també s?ha mogut i molt pel món cultural, de fet no ens coneixem ni del món polític ni del econòmic, sinó del cultural… es un home amb gran sensibilitat per les Indústries Culturals. Ha realitzat, dirigit i coordinat diversos estudis en l?àmbit de la gestió esportiva o de l?ensenyament superior a Espanya

El primer de febrer encetarem una nova etapa del ICIC sota la Direcció de l?Antoni Lladó, un nomenament que si en confirma, crec que serà un gran encert del nou Conseller Joan Manuel Tresserras

Molta sort i molts encerts, Ton.

Era pel any 82-83 quan vaig conèixer a l?Hèctor Vila, em va portar una maqueta amb dues cançons ?Mediterrani enllà? i ?Lluna de setembre? (en aquell moment tenia un altre títol), jo exercia com a director artístic de EDIGSA i vaig proposar a la Direcció de l?empresa signar contracte i produir al cantant de Tona, d?entrada la idea va agradar hi m?ho varen aprovar, però per pressions d?un altre artista de la companyia al final tot va quedar en res.

Però el 1984 neix Picap i una de les seves primeres apostes fou l?Hèctor Vila, i el seu primer disc ?Aigua de roses? va tenir ressonància mediatica i èxit de vendes . Explico tot això perquè han passat molts anys i l?Hèctor ha enregistrat tota la seva obra amb la nostra editora, i sense cap mena de dubte es la imatge de la primera època de Picap. Com la majoria dels artistes ha tingut els seus alts i baixos, bàsicament relacionats amb els canvis que la vida et porta de vegades de forma desagradable i d?altres il·lusionant, en un moment donat va fer un canvi important en la seva trajectòria artística, el CD Àngel Solar va significar un canvi prou radical, era la seva altre cara artística. Des de aquell disc han passat anys i l?Hèctor ens ha sorprès de nou amb un altre excel·lent disc, aquesta vegada produït i arranjat per ell mateix ?Port d?amour? títol extret del poema cal·ligrama d?en Joan Salvat Papasseit ?Com sé que es besa ?. En aquest disc hi trobem 8 cançons amb lletra i música de l?Hèctor Vila, i poemes d?en Fèlix Cucurull, Josep Palau i Fabra, Maria Beneyto, Feliu Formosa i el mencionat Salvat,  tots ells musicats pel cantant osonenc.

Un bon disc i un bon retrobament per començar el 2007

Per començar aquest bloc parlaré una mica de la meva feina, doncs com tot humà, es la part de la meva vida que em roba mes hores,  però tinc la intenció de parlar una mica de tot, almenys de tot el que m?envolta i m?alegra o em preocupa. Avui sobre la campanya de Nadal del món discogràfic. (fotogràfia Pep Sala)

Estem a meitat de desembre i parlarem una mica de la campanya nadalenca discogràfica:

Es una evidència que el mercat discogràfic ha canviat de forma radical en els darrers anys, doncs per desgràcia del sector cada vegada hi ha menys ciutadans disposats a invertir els seus diners en musica enregistrada, els motius son molts i molt diversos i ara no entraré en el tema, però això ha comportat que el suport discogràfic cada vegada mes, es allò que en podem dir ?objecte de regal? i menys l?objecte dels melòmans.   En conseqüència el que queda d?Indústria discogràfica hem d?intentar recuperar en aquesta temporada el que no hem sigut capaços de vendre durant l?any i això os prometo que es pitjor que els exàmens de setembre de la meva època.  

Tenir possibilitats en el mercat de Nadal, com sempre, vol dir ser competitiu i ser competitiu vol dir guanyar a l?adversari i estar present en els mitjans de comunicació i en els punts de venda. D?entrada hauríem d?analitzar qui es l?adversari quan parlem de la Indústria catalana i en català…  doncs molt possiblement l?adversari es mes exterior que no pas interior. Tot seguit hem de pensar com donem a conèixer aquestes produccions al públic en general i aquí tenim el primer problema, doncs els dits ?objectes de regal? s?han de vendre mes per publicitat que altre cosa (un altre dia parlaré de la programació musical radiofònica) i els preus de la publicitat està pels núvols i a més, com tothom sap, si un disc es pot escoltar per la ràdio vol dir que la companyia inverteix publicitàriament en la mateixa (parlo de les privades, a les públiques ni aixì), les complicitats en els mitjans son escasses i cada vegada menys, per exemple el diari AVUI havia tingut moltes complicitats en la anterior etapa, però l?actual empresa del diari no en te cap, ni una, i si parlem de televisió encara ho tenim pitjor, doncs el públic potencial del nostre producte està a TVC i aquesta porta mes de vint anys donant-nos l?esquena i a nivell publicitari, ara mes que mai. Tan debò tinguéssim el suport que tenen les companyies basques, gallegues o andaluses amb la seva TV, però a TVC no li interessa gents ni mica ni la musica ni la indústria cultural del país. Únicament si es en benefici propi,  com es el cas del disc de La Marató.

Un cop hem intentat donar a conèixer al gran públic els grans discos que els hi podem oferir, hem d?arribar al punt de distribució i aquí tenim un segon  problema. Les Grans Superfícies tenen molt clar el cost del metro quadrat i per tan només volen els grans súper vendes, amb la qual cosa, els que editem música sovint minoritària i en llengua minoritària (tot i ser la pròpia) no interessem. Les botigues petites, a causa de la crisi del sector, la majoria han tancat o estan a punt de fer-ho, i pràcticament només queda internet, que es una eina molt útil i en creixement, però encara minoritària.

En definitiva diria en forma de resum que les campanyes de Nadal estan orientades als discos ?objectes de regal? mes que a les obres dels grans autors i intèrprets i que per ser competitius amb els productes estrella de les grans multinacionals necessitem una complicitat que no tenim dels mitjans de comunicació i la dels grans distribuïdors, que únicament els guanyarem creant una mes gran demanda.

Normalment, si les campanyes de Nadal funcionen, per la primavera les companyies ofereixen moltes mes produccions dels nous i bons talents que tenim al país.