Fa anys que explico que el que passa políticament a Sabadell no és normal, no pot ser que venint d’on veníem puguem caure tan baix i el que està passant a l’Ajuntament no és cap sorpresa per a ningú, doncs som molts que fa anys anem denunciant l’estil Bustos que en el més ampli sentit de la paraula comporta moltes, masses coses.
El problema comença quan l’Alcalde Toni Farrés diu que se sent desubicat en clara referència als problemes interns del seu partit, tot i que un dia en una trobada fortuïta a un restaurant de la ciutat em va dir “darrerament he coincidit més vegades amb CiU que amb els meus i això no pot ser, estic perdent el nord” i el que passava és que en Farrés que va ser un gran alcalde pensava més en la ciutat que en el partit. Tot això va comportar un problema successori important i si el seu llegat era per l’Entesa en Farrés li va costar molt donar-li suport i ho va fer tard i malament, i a sobre l’ES va tenir la brillant ocurrència de presentar com a candidata a l’alcaldia a una dona molt preparada que segur que hauria estat una bona alcaldessa però amb una pèssima imatge pública, doncs la Dolors Calvet es va guanyar moltes antipaties des de la regidoria d’urbanisme, el seu caràcter esquerp no ajudava gaire a connectar amb la població i per un miserable centenar de vots va perdre l’alcaldia en favor d’un xicot de baix nivell en tots els sentits i que ja havia fet trampes per matricular els seus fills a on no els hi pertocava, va ser una sorpresa per molts que un individu com en Bustos pugués substituir a un alcalde brillant com en Farrés, però així va ser.
El problema va continuar quan un Alcalde mediocre com el que havia pres possessió va repartir carteres i aleshores si que ja varem estar perduts del tot, la misèria intel·lectual ho impregnava tot, el color gris era el color del nou govern, trist, sense idees, el conserge ho presidia com un “perro flauta” tocant al Liceu, un insult a la intel·ligència i al bon gust ciutadà, l’ambició no era per la ciutat sinó pels càrrecs, la prepotència i el populisme segons convenia era el nou estil governamental, amb un nou líder que era socialista perquè havia nascut l’any 1961, doncs pel seu tarannà segurament si hagués nascut trenta anys abans hauria estat falangista.
L’estil Bustos el varem descobrir molt aviat tots plegats, populisme pur i dur, fen comèdia pels barris, a les festes de l’arròs amb conill, festes del cavall, a les romeries i comprant els jubilats amb banals vacances a Benidorm on els anava a acomiadar i a rebre, que els vots dels pensionistes són molt importants… els sabadellencs varem passar de ser ciutadans a ser vots i l’alcalde i els seus varen començar a confeccionar les llistes negres on tinc l’honor de ser-hi ben present. Episodis de destitucions venjatives com la del Conservatori de Música a càrrec d’un regidor que és músic frustrat, nomenaments a dit amb familiars i amics inclosos, barbaritats com posar el germanet de l’alcalde que encara te menys llums que els altres i que era mosso d’esquadra ras a regidor de la Policia Municipal on ningú el podia respectar, una policia on hi havia una clara convivència amb sectors violents d’extrema dreta sabadellenca/espanyola i que va ser desgraciadament protagonista de masses cassos, foscos, tots ells molt foscos.
Després de les eleccions de l’any 2003 en Bustos va decidir que la seva mediocritat política i personal no podia suportar una oposició i els va posar a tots dins del govern, va multiplicar càrrecs, mai havíem tingut tants tinents d’alcalde… va apujar sous dels regidors del Govern, va treure els sous dels regidors de l’oposició i va repartir cadires del Consell Comarcal i partits com ERC , CiU, IC-V hi van caure de quatre potes, mentre una electoralment destrossada ES no sabia oposar-se i queia una vegada i una altra a les trampes del nefast alcalde i fins i tot varen donar suport a la comèdia ploranera del germanet de l’alcalde sobre unes suposades amenaces.
Jo crec que aquest episodi perdura en la ment dels sabadellencs i ha fet desconfiar enormement de tots els partits, de fet jo no he tornat a votar ERC a nivell local, encara em marejo pensant amb el paper d’estrassa que va fer l’inefable Josep Maria Civis amb les seves continues abraçades amb l’alcalde que li va donar les butaques i honoraris que mai hagués pogut imaginar…. Crec que en Civis te molt a veure en que ERC estigui actualment fora del consistori. (tot i que en Puigcercós en el més pur estil de la petada cap amunt li va regalar una Direcció Gral. de la Generalitat)
Amb tot aquest panorama la societat civil com es sol dir, es va organitzar i va redactar un manifest on es demanaven responsabilitats, i el més important, pretenia mobilitzar als sabadellencs. La presentació d’aquest manifest va coincidir amb la detenció i tortura d’un jove de 14 anys per part de la policia local per enganxar un adhesiu d’“estil Bustos no gràcies” demostrant de forma clara i evident quin era aquest estil. Aquells dies la Mònica Terribas va proposar un debat al programa “la nit al dia” entre l’alcalde Bustos i un servidor, el qual jo vaig acceptar però no l’alcalde, que va enviar al seu lloc el primer Tinent d’Alcalde Joan Manau el qual entre altres estupideses va arribar a dir que havien detingut en Datzira, (el noi de 14 anys) perquè embrutava els carrers posant els adhesius… Curiosament en aquelles dates la ciutat estava plena de porqueria per a tot arreu a causa d’una vaga dels escombriaires que tampoc s’entenien amb l’Ajuntament… Una perla per la història d’aquest home ple de frustracions personals, passat a la política amb aires sempre venjatius.
Bé, han passat els anys i el populisme ha anat donant resultats, pel camí han quedat molts cadàvers, doncs la política és així, no hi ha escrúpols, però hi ha molta gent que li tenia –i li te- ganes a l’Alcalde, a més a més el tema de l’oncle i de les comissions era un secret a crits, com també ho era l’escandalós suport del PP d’en Jordi Soriano sense cap contraprestació política, arribant a fer repetir una votació després d’un recés ordenat pel alcalde i cridant al despatx al regidor popular per fer-li canviar el sentit del vot… sense miraments i tirant pel dret com qualsevol cèsar totalitari.
Fa uns anys un artista andorrà de la meva empresa em va dir “a Andorra veiem sovint el teu alcalde” jo vaig respondre que no coneixia la seva afecció per la practica de l’esquí… i la resposta va ser “no, el veiem entrant i sortint dels bancs…” vaig quedar perplex, però és clar, en un estat de dret, això no serveix per a res, cal tenir proves i no en tenia cap i els meus artistes que son andorrans poc disposats estaven a facilitar-les.
Capítol a part mereix la manipulació dels mitjans de comunicació. No cal parlar de la partidista Ràdio Sabadell amb un paperot que només pot signar algú que li ha d’estar molt agraït a l’alcalde, amb una tendenciosa informació que sembla el NO-DO radiofònic, i també he explicat més d’una vegada l’escàndol de la TV on l’Alcalde ha gaudit sempre del seu programa al més pur estil de la “tele Chaves” on només surten per antena trucades de iaies agraïdes de les vacances i altres estómacs agraïts, en aquest enllaç hi trobareu més informació http://www.isabadell.cat/2012/12/nicola-pedrazzoli-lamic-italia-de-manuel-bustos
Finalment sembla ser que hi ha indicis suficients, mínimament com per inculpar-lo. Vaig veure per TV alguns ciutadans de les CUP que ho celebraven amb cava, jo no tinc res a celebrar, m’avergonyeix de que passi tot això a la meva ciutat. És clar que si hi ha proves suficients prefereixo que ho paguin i tot aquest malson s’acabi d’una vegada, però la meva confiança en la justícia és nul·la, tinc massa experiència amb ella com per poder dir clar i fort que li tinc confiança zero. Pedro Pacheco va fer famosa la frase “la justicia es un cachondeo” i es va quedar curt. Estic a favor de l’estat de dret i de la presumpció d’innocència, però tot i així i encara que tot plegat acabés en no res, només per l’estil, i per higiene democràtica, Sabadell necessita un nou govern en el consistori, necessita aire fresc i recuperar tots aquests anys malmesos pel populisme més “xavacà”, hortera i de mirada curta i baixa.
El portal www.isabadell.cat ha publicat algun article molt interessant per conèixer una mica més el perquè de tot plegat, jo us recomano i poso l’enllaç d’un d’ells, el de l’Antonio Santamaria sobre Jordi Soriano.
http://www.isabadell.cat/2012/11/las-andanzas-de-jordi-soriano-detenido-en-el-caso-mercurio/
