Fuerteventura, una mica d’història
Fa 25 anys que vinc per Fuerteventura i 8 o 9 que hi visc una mica menys de la meitat de l’any. Es una illa que estimo, m’enamora el seu paisatge i soc feliç amb la seva gent.
Les seves platges idíl·liques on es practica amb tota la naturalitat el nudisme, la qualitat del peix fresc, els vins blancs de Lanzarote, la cultura i naturalment el clima m’han portat a compartir una part important del meu temps amb els «majoreros» i és per això que en aquest bloc dedicaré algunes entrades a parlar de Fuerteventura, començant per fer una mica de repàs a la història.
Fuerteventura és una illa desèrtica que segons sembla va tenir els primers pobladors 300 anys abans de crist i eren procedents del nord occidental del continent africà. En aquella època és coneixia com Erbania que prové de “Ar-Bani” que ve a significar La Pared i que es referia al mur defensiu construït a la Península de Jandía i que separava l’illa en dos regnes enfrontats en guerres. Curiosament la Península de Jandia havia estat una illa independent que amb el temps es va unir a la de Fuerteventura.
Els primers habitants li deien “Mahoh” que significa “El meu país” En el moment de la conquesta, l’illa (segle XV) estava dividida en dues tribus aborígens, uns seguidors del rei Guize i d’altres d’Ayoze. Els territoris d’aquestes tribus eren Maxorata (al nord) i Jandía (al sud), separats per una muralla, de la qual encara se’n conserven restes, situada a l’istme de La Pared.
El gentilici de l’illa és “majorero” que prové dels indígenes Maxorata del qual es deriva a “Maxo” després “majo” i finalment “majorero”.
L’illa fou conquerida/colonitzada entre els anys 1402 i 1405 per Castella a través d’un exercit de mercenaris comandats pel francès Jean de Bethencourt. Els colonitzadors van entrar per Ajuy i es van assentar majoritàriament a la Vila de Betancuria fundada en honor a Bethencourt i convertida en capital de l’illa.
Durant els segles XVIII i XIX es coneixen com anys de fam, provocats per notables sequeres a l’illa; això dona lloc a emigracions importants.
Com sol passar arreu, la capital inicial situada a un turo del centre de l’illa va deixar de ser-ho a favor del port més important de l’illa que era Puerto Cabras, avui dia anomenat Puerto del Rosario.
L’interès d’Espanya per aquesta illa ha estat sempre única i exclusivament per una qüestió de geopolítica militar doncs mai ha estat productiva a causa de la sequera permanent. Només cal pensar en que en el darrer any la precipitació mitjana ha estat de 160,1 mm i explicaré alguns exemples de l’interès que l’estat espanyol ha tingut per aquesta illa.
Durant la dictadura de Primo de Rivera es va utilitzar per enviar-hi els opositors del regim, intel·lectuals contraris a la dictadura com el Marquès de Cortina, Rodrigo Soriano o Miguel de Unamuno hi van arribar desterrats l’any 1924 https://prisma.usal.es/exhibits/show/destierro-y-exilio/fuerteventura l’Historiador majorero Carmelo C. Torres a qui jo segueixo pels seus sempre interessants escrits en el periòdic local https://elenfoque.es/ en motiu del centenari d’aquests desterraments va publicar un llibre interessantíssim https://www.diariodefuerteventura.com/noticia/el-libro-%E2%80%98fuerteventura-1924%E2%80%99-que-aborda-los-destierros-de-unamuno-rodrigo-soria no-y-el
També la dictadura franquista li va trobar una utilitat a la dissortada illa i va ser en forma de camp de concentració per a homosexuals a la població de Tefia, on feien treballs forçats fins que “es curaven” o es suïcidaven … Aquest episodi està ben documentat amb llibres com el còmic “violeta” https://www.rtve.es/noticias/20181011/violeta-cuando-homosexuales-eran-enviados-a-campos-detencion/1815702.shtml https://es.wikipedia.org/wiki/Colonia_Agr%C3%ADcola_Penitenciaria_de_Tef%C3%ADa
o be la sèrie de TV “Las noches de Tefia” https://ca.wikipedia.org/wiki/Las_noches_de_Tef%C3%ADa
1975 Espanya abandona el Sahara (a 95 km de l’illa) i com que no sabia que fer amb els legionaris els destina a Fuerteventura causant una autèntica tragèdia a l’illa amb robatoris, violacions i assassinats us deixo aquest enllaç sobre el tema https://intersindicalcanaria.org/el-vergonzoso-historial-delictivo-de-la-legion-a-su-paso-por-fuerteventura/ https://tamaimos.com/2012/05/24/memoria-historica-canaria-vii-el-asesinato-de-pablo-espinel-y-la-legion-en-fuerteventura/
Però encara ni han més coses que no s’han aclarit del tot i una d’important es la casa dels Winter a Cofete. En aquest cas hi han dues versions contraposades, la de la gent que actualment te la casa i que l’ensenya i diuen buscar la veritat i la dels descendents dels Winter que ho neguen tot. Jo he visitat la casa un parell de vegades i he de dir que vaig quedar esgarrifat davant de les evidencies i m’inclino a pensar el pitjor sobre aquesta casa. Adjunto enllaç https://casawinter.com/ també hi ha desmentits que provenen de la família o part governamental que cal veure fins a on poden tenir raó.
seguiré parlant d’aquesta illa …