He llegit l’e-noticies que en Jordi González en declaracions conjuntes amb la Julia Otero al diari El País deia: “Ens deien que érem massa espanyols per treballar a TV3!”. A mi em sorprèn que un personatge que ha passat per tants mitjans de comunicació, amb fracassos sonats però amb una habilitat brutal per emportar-se sempre tota la pasta, ara vingui a dir que no treballa a TV3 perquè és espanyol, català tebi o com li vulgui dir… Francament, jo crec que si no treballa a TV3, i no hi hauria de tornar a treballar mai més, no és perquè sigui més o menys espanyol, que no m’interessa el més mínim; aquest noi no pot treballar a un canal públic senzillament perquè és un hortera i perquè després de donar moltes voltes ha trobat el canal perfecte pel seu tarannà, Tele 5, li va com anell al dit, però a TV3 ja en tenim prou amb l’hortera del Javier Estrada, el cup està complet i en González ja seria excessiu…
Una altra cosa és la Julia Otero, que és una bona periodista que pot estar perfectament en un mitjà públic oferint sempre periodisme de qualitat. La conec de fa molts anys i mai tindria l’ocurrència de preguntar-li pel seu grau de compromís envers al país, perquè sé que l’estima i que té un ampli sentit de la democràcia i amb això en tinc prou. És a dir, que pel resum que he vist, els d’El País han posat al mateix sac conceptes prou diferents, barrejant naps amb cols per vendre la imatge de que si no ets sobiranista no pots treballar a TV3, la qual cosa amb fa molta gràcia, doncs des de l’època d’en Granados que va fitxar a tort i a dret gent que precisament provenia de El país, TVC es va omplir de professionals molt poc compromesos amb el país i gens ni mica amb la cultura musical d’aquest…
Per altra banda aquesta setmana s’ha fet públic el nomenament de la Mònica Terribas per conduir el principal programa de Catalunya Ràdio, amb el conseqüent i espantós ridícul del director de la Cadena que no la volia i tinc entès que tenia ordres del seu cap (Duran i Lleida) d’evitar el seu nomenament. No sé el que hi pot haver de cert o no, però s’ha comentat que li havien ofert el programa a professionals tan diversos com en Joan Pou, Gemma Nierga, Ramon Rovira, Carles Capdevila i el que ja sabem que volia el director, que era en Kilian Sebrià , suposadament, buscant un perfil més baix per acontentar al Grup Godó i evitar el mal major que significava la Terribas, que s’ha hagut de menjar amb patates per “suposada” imposició del Conseller de la Presidència.
Malgrat moltes coses, jo, de la Mònica en tinc bona opinió periodística, molt més, infinitament més, que no pas com a gestora de mitjans de comunicació, i a més a més com que m’estimo la ràdio pública li desitjo molts èxits, però també s’ha parlat aquests dies dels seus honoraris, que de ser certs, trobo que serien absolutament escandalosos en un país amb fallida tècnica que ja no dedica res a la cultura, sense esmentar el menyspreu del govern envers a la cultura musical, però que a més esta tancant plantes d’hospitals, l’ensenyament va com va i tot plegat és un vaixell que fa aigües per a tot arreu. Em semblaria indecent que el cost de diner públic per tenir un programa interessant i competitiu fos el de les xifres que aquests dies podem llegir als mitjans. Si tots vàrem trobar que era una barbaritat el que se li paga al Bru de Sala per ser comissari de l’any Espriu, és una broma al costat del que diuen que cobrarà la Mònica.
Tenim dret a saber-ho, és diner públic i en tot cas la societat ha de poder dir la seva, i si ens val la pena pagar aquestes xifres per tenir una suposada estrella i plantejar-nos si també podem tenir una ràdio pública de qualitat amb sous que vagin més en funció amb l’economia del país.
Sabem que en el món capitalista es guanya per la riquesa que generes…. Algú pot demostrar que la riquesa que genera els “matins de Catalunya Ràdio” en publicitat equival a pagar sous astronòmics? És que si fos així, potser Catalunya Ràdio no seria tan deficitària com és…
També seria interessant saber el que cobren en Jordi Basté, Toni Clapés o Josep Cuní… Si, ja se que pertanyen a una empresa privada i per això estaria bé fer la comparativa, però també perquè pertanyen a una empresa semi pública, doncs això del Grup Godó és equivalent a les escoles concertades, que son privades amb diner públic, i per tant seria bo que també fossin transparents amb els números, doncs al cap i a la fi, els mitjans de comunicació “concertats” com és el Grup Godó, ja sabem que ens costen molts, massa diners…
Senyors del Govern o “Felpudos Rojos” com diria en Martí Zuviria del Sanchez Pinyol, potser que s’ho fessin mirar, que és quan hi ha pocs diners que s’ha de veure l’art d’administrar-los i que no oblidin aquests “felpudos” del segle XXI que els estem controlant com mai.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!