“La siete cajas”, Dory Sontheimer, Circe Ediciones, Barcelona, 2014.
Vaig sentir el testimoni personal de Dory Sontheimer (Barcelona, 1946) sobre la persecució de la seva família per part dels nazis i els col·laboracionistes franquistes pel fet de ser jueus a les jornades “
Perseguits i salvats“, celebrades a Barcelona fa tres mesos. Aqueixa conciutadana va descobrir ja adulta la seva identitat jueva, ja que els seus pares li havien ocultat per protegir-la i educar-la com a catòlica.
No fou fins a la mort dels seus pares que va trobar set caixes a l’altell del domicili patern, perfectament ordenades, dintre de les quals hi havia tota la correspondència i la documentació dels familiars que havien intentat fugir d’Alemanya, dels que ho havien aconseguit i dels que havien desaparegut als camps d’extermini. A partir d’aqueixa descoberta l’autora narra el procés de reconstrucció de la seva pròpia personalitat i la cerca dels familiars supervivents i descendents escampats arreu del món.
L’eminent periodista Eduardo Martín de Pozuelo, autor del llibre “
El Franquismo, cómplice del Holocausto“, signa la introducció del relat de Dory Sontheimer i reflexiona sobre la maldat absoluta i l’horror del nazisme exemplaritzat en la tragèdia patida per aqueixa família de jueus alemanys i la necessitat de divulgar testimonis que aqueix per trencar el mur de silenci i banalització que envolta a l’Estat espanyol tot allò relacionat amb l’Holocaust dels jueus europeus.