Els que no som independentistes de darrera hora, sabem que la unitat independentista ha estat sempre encara més complicada que la unitat de l’esquerra, sempre tan significativament impossible. Ara, per enèsima vegada, l’esperit català de les capelletes ha tornat a sortir a flor de pell i les conseqüències poden ser històriques, però deixeu-me fer algunes reflexions al respecte.
Veig amb tristesa a través de les xarxes socials com conciutadans amics meus s’increpen i desqualifiquen gratuïtament quan tantes batalles hem lliurat junts, quan seguim tenint objectius compartits i jo em nego a culpabilitzar a ningú del que ha passat, doncs en tot cas tots en som responsables, som el que som i els resultats van ser conseqüència del que som, però traspassar tota la responsabilitat a una sola força política em sembla agosarat, interessat i mal intencionat.
Vaig votar Junts pel Si pel fet que crec que la independència és cosa de tots i si no es fa amb la màxima transversalitat ideològica possible no és imaginable l’objectiu. Mai a la vida havia votat una llista amb el senyor Mas ni de CDC, no m’il·lusiona el més mínim la seva trajectòria política, més quan penso amb la lleugeresa que va anar a vendre’ns pels seus interessos enfront Zapatero, però tampoc seria just si no valorés positivament que als darrers temps ha anat complint els seus compromisos i tampoc es pot negar que ha tingut coratge suficient per conduir el procés fins on estem i que és un actiu que no es pot menystenir i tenir-lo al front en aquests moments és rellevant. Per tan, no tinc cap dubte que s’hauria d’investir president a Mas per aquesta legislatura prevista de 18 mesos.
Un cop dit això, crec que es molt injust desqualificar a les CUP i més encara tractar-los de traïdors. Costa entendre aquests atacs a una gent honesta que no enganya a ningú, son transparents i això precisament ajuda a no votar-los en el meu cas. Si no els vaig votar ni els votaria és perquè sabem com son, com pensen i com fan les coses, no perquè siguin traïdors de res. La CUP era important que obtingués un bon resultat per tenir una majoria independentista àmplia i més transversal encara, però la mare dels ous estava amb la majoria suficient de Junts pel Si i això no va funcionar, però la insuficiència de vots no és culpa de cap altre partit.
Jo he votat la CUP a les municipals de Sabadell dins la coalició de la Crida i ho tornaria a fer, crec que son molt bons en política municipalista, son gent preparada, culta, amb vocació i amb ganes no els guanya ni déu, d’idees no els hi en falten. Estic content i orgullós de que formin part del Govern de la meva ciutat, però també crec que a la vida s’ha de ser conscient sempre dels límits de cadascú i la meva modesta opinió és que les CUP son una molt bona opció municipalista però que s’haurien de replantejar fer política nacional que és tota una altra cosa, doncs dir “Governem-nos” i no acceptar ni un lloc a la mesa del Parlament ja diu molt, però voler moure els fils d’un Govern sense mullar-se es excessiu i fer política nacional és tota una altra cosa i quan els reptes son els que son, l’altura de mira ha de ser una altra.
Però també cal dir que Junts pel Si no ha estat un encert, possiblement amb els dos partits per separat amb els independents afins de cada formació s’haurien obtingut els mateixos o millors resultats i segurament ja tindríem Govern. He dit abans que soc ferm partidari d’investir Mas com a president en aquests moments, crec que és el més convenient, però sempre m’han molestat els imprescindibles i sospito que el fet que Junts pel Si tanqui files amb el candidat Mas obeeix més a l’aritmètica dels 30 diputats de CDC (que en solitari no se si els tindria) que no pas al convenciment dels 62 diputats i no s’hi val a traspassar tota la responsabilitat del fracàs al grup dels 10 diputats i enrocar-se en no presentar un candidat de consens, més quan sembla ser que acceptarien abans un canvi de candidat que concessions programàtiques pel mandat de govern…
La sensació és que les CUP estan entre les cordes, que son víctimes de la seva coherència, però que tampoc poden seguir fent propostes folklòriques de presidències corals ni proposar per president al candidat número 71 per Barcelona, que a més no pot ser president perquè no és diputat (llei feta per Pujol per evitar que Tarradellas pugués ser President l’any 1980) ni humilià al President Mas donant-li una ambaixada i/o fent-lo comissari internacional. Aquestes propostes son in*dignes i el President Mas ho l’investim president o ha de tenir una sortida digna, i aquesta no podria ser altra que engegar-nos a tots plegats, facilitar formar Govern, però abandonant fins hi tot l’escó de diputat.
Un altre problema enorme és que Junts pel Si hagi de salvar CDC… Tot sembla indicar que si Mas no surt investit el seu partit queda fet a miques i naturalment això tampoc ens convé al conjunt dels independentistes, fet que ajuda al desencís general.
Tal com estan les coses no hi veig cap altra sortida que les noves eleccions i la llàstima és haver d’esperar tant de temps, doncs si s’ha de fer, quan abans millor. Tenir un govern provisional fins el maig és delirant. Ara bé, si finalment és així i celebrem noves eleccions, espero que els d’ERC no tornin a caure a la trampa de la llista conjunta. La refundació de CDC que se la facin solets i els hi desitjo que els hi surti bé, doncs un partit liberal nacionalment desacomplexat és tan imprescindible com un de social demòcrata que és ERC o l’esquerra alternativa de les CUP.
Com ho deien els espanyols? “entre todos la mataron y ella sola se murió…” Doncs no ho hauríem de permetre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!