PICAP

Celebro que el Premi d’Honor de les lletres catalanes d’aquest any sigui per en Raimon, i ho celebro molt i per varies raons.

En primer lloc perquè en Raimon escriu molt i molt bé, no té res a envejar a molts altres literats guanyadors d’aquesta distinció. Però el Premi d’Honor no s’aconsegueix únicament escrivint bé, i si no que li preguntin al Josep Pla…. També per l’actitud, i en  aquest terreny trobaríem poques persones amb un nivell de compromís tant elevat exercit sempre amb tanta coherència.

Però també entenc que aquest Premi d’Honor que per primera vegada cau a un músic, un cantant que escriu autèntica poesia i que a la vegada ens ha acostat a grans poetes, començant pels clàssics del S.XIV, S.XV i contemporanis com Espriu i que també ha tingut una mirada amplia envers a la cultura amb referents com Alfaro, Fuster, Tapies, Miró, Viladecans…

Raimon és la icona, el líder que havia de rebre el premi per honorar a la vegada la feina intensa i imprescindible de tots els cantants dels Països Catalans que tan han fet per acostar-nos a la poesia i penso amb la Maria del Mar Bonet i la seva aproximació a Rosselló Pòrcel entre d’altres, també en Llach amb en Marti i Pol, en Ribalta o en Ramon Muntaner que han posat música a grans poetes, Rafael Subirachs que entre altres poetes va posar música a Vinyoli del qual celebrem el centenari, Túrnez i Sesé amb una extensa obra poètica, però és que la llista seria inacabable perquè quasi tots els cantants catalans han interpretat la gran poesia, des de Núria Feliu, Guillermina Motta, Sílvia Comes, Lídia Pujol, Marina Rossell, Ovidi Montllor, Rafa Xambó, Pau Alabajos, Joan Manel, Narcís Perich, Serrat, Hèctor Vila, Santi Arisa, Santi Vendrell, Climent, Miquel Pujadó, Celdoni Fonoll, Teresa Rebull, Josep Tero, Miquel Àngel Tena, Toti Soler, Blaumut, Joanjo Bosk, Adrià Puntí, Paco Muñoz…. i tants i tants altres.

El premi d’honor de les lletres catalanes és ben merescut per en Raimon, però a la vegada honora a la CANÇÓ.