PACO MUÑOZ

Fa molts anys que conec en Paco Muñoz, un home valent que va deixar l’església per la cançó, doncs el seu compromís social i cultural van poder més que altres vocacions.

 

En Paco ha enregistrat molts discos, ha fet multitud de concerts, ha exercit de productor i d’editor i ara ha decidit que li arriba l’hora de plegar.

En Paco Muñoz ha cantat a Martí i Pol, Bru de Sala, V.A.Estellés, T.Garcés, Vidal Alcover… també a versionat a Llach, Ovidi Montllor, ha dedicat un disc als poetes valencians conjuntament amb en Juli Mira i en Lluís Miquel, ha publicat discos de nadales valencianes, homenatges als seus companys de la cançó, una molt valuosa col·lecció de discos per els infants “Paco Muñoz canta als xiquets” i un llarg etc. de feina ben feta, patrimoni cultural del nostre país.

 

Durant tot aquest any ha cantant per arreu  i ha rebut multitud d’homenatges, premis i reconeixements,  però no se perquè, o tal vegada si, en el Principat s’ha ignorat totalment la seva feina i no s’ha fet el més mínim reconeixement a l’artista. Jo personalment vaig intentar que en el programa “El Club” de TV3 (el programa més sensible de TVC) li poguessin dedicar alguns minuts, però l’interès va ser tan baix que la meva proposta ni tan sols va merèixer una resposta, el despreci més absolut de la indiferència.

 

La seva veu aguda cantant “Que vos passa valencians” forma part de la memòria col·lectiva d’una generació que va trobar en la cançó d’autor les raons i la força per lluitar per les llibertats i per la unitat dels PPCC. Una cançó escrita l’any 1977 i tan vigent al 2008. Adjunto la lletra i també com arxius a part, adjunto alguns escrits com el de l’escriptor Alfons Cervera que parla del premi Túria 2008 a la millor contribució musical, el d’en Sergi Gómez i Ferrer sobre els concert d’Albinyana i de Bocairent etc.

La fotografia és del concert de Bocairent el passat 16 d’agost.

 

“Que vos passa valencians”  (Paco Muñoz)

El meu País vol viure. 

Que vos passa, que vos passa, 
que vos passa valencians 
el nostre País vol viure 
sense perdre identitat. 

Era lliure i treballava 
nostre regne valencià 
però uns homes hi vingueren 
i mataren aquell cant. 
Hem patit segles de lluita 
de matances i d’espant 
perquè el poble nascut lliure 
no vol viure empresonat. 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *