Dones artistes

Reivindiquem la dignitat i visibilitat de l'art fet per les dones arreu del món, present i passat. Useu hashtag #DonesArtistes #MujeresArtistas #WomenArtists

Publicat el 2 de març de 2019

Barcelona té nom de dona (II). La matrona modernista

Entorn del 1888, en el context de l’expansió urbana, va aparèixer una nova imatge femenina de Barcelona: una matrona amb la corona comtal (Barcelona com a cap i casal) i amb l’escut al pit, vestida amb llarga túnica, sense els atributs, però, del segle anterior, com si la ciutat es volgués desempallegar de l’epítet de ciutat “industriosa” i mostrar que era, sobretot, una ciutat artística moderna. En no portar atributs associats a activitats concretes, aquestes figures, derivades de les fames o victòries, tenen un sentit més abstracte.

[Dues representacions de la matrona coronada: en el relleu de Josep Reynés sobre l’Arc de Triomf i en la placa del concurs al millor edifici artístic, disseny d’Andreu Aleu i Bonaventura Bassegoda (Fotos: DonesArtistes)]

Hi ha diverses representacions d’aquesta matrona, que proliferen sobretot a l’època de l’Exposició Universal, com la dona entronada que acull, riallera, les nacions que es presenten a la mostra, en un relleu de l’Arc de Triomf, obra de l’escultor Josep Reynés. La representació gràfica d’una dona amb la corona comtal però abillada a la moda de l’època, com a símbol de la ciutat, la trobem de forma continuada també en la premsa satírica de l’època. A l’Esquella de la Torratxa, el dibuixant Manuel Moliné la va popularitzar en actituds diverses.

[La representació gràfica de Barcelona a una caricatura del setmanari satíric l’Esquella de la Torratxa. Model en guix del bust de Barcelona d’Eusebi Arnau, publicat a la mateixa revista, en data de 11-6-1897]

En el context plenament modernista, la matrona-Barcelona per excel·lència és el bust modelat per Eusebi Arnau l’any 1897. Inicialment es tractava d’un model en guix que formava part d’un projecte que l’escultor, conjuntament amb l’arquitecte Puig i Cadafalch, va presentar al concurs de projectes per al monument a Rius i Taulet. Si bé aquest projecte no va guanyar, el jurat va aconsellar, per la seva execució exquisida, que l’ajuntament n’adquirís el guix per fer-ne una reproducció en bronze, avui una peça estrella del MNAC que, a més, ha estat recentement restaurada. En les seves diverses variants, trobem aquesta matrona modernista en múltiples materials i suports: relleus, medalles i, fins i tot, art efímer, com la carrossa dedicada a la matrona-Barcelona que va desfilar per les festes de la Mercè del 1902.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per dones-artistes | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent