Res no s’acaba i tot comença

La teva veu la recordo com transformada
en el brunzit d’uns mosquits insolents
despertant del pacient somni d’estiu.
Espero el riu, forma i cos de benavenirs
aquí entre datileres cubanes, vingudes
portades a cops de fuet per patriarques cruels.

Milers de mosquits entre els palmells
la teva pell la sento amb dolls de sol
com la brusent escalfor dels teus pits
quiets, en el desvetllar mateix de la nit
aquí, sobre carrers inclinats i esquerps
sota datileres serenes i el teu record
brunzent.

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)