Res no s’acaba i tot comença

Pesant figues
somio i desperto
i no veig sinó
una mamella emmalaltida.

S’ha aturat la màquina
i el mugró regalima
de mica en mica, falses esperances.

Indolent com sóc
badallo -Ja s’ho faran!

Somio les hores del tren
i en despertar de matinada
no veig sinó
una altra mamella ferida
tuberculosa i moradenca.
El mugró, ben erecte
d’orgull sagna i escup
desesperat, i lentament
regalima la saba.

Devot com sóc
faig avinent l’orgull
i sagno la llàgrima.

  (Com saba pacient… agost de 1988)