Publicat el 20 de gener de 2022
Pedra sobre pedra
El silenci
no ha deixat
pedra sobre pedra
del so cèltic
ni de l’enrenou
i cant de les gavines.
Colga tot
enter i acompanyat
dels assots del vent.
Pedra sobre gespa
caiguda i subjugada
a les cases de fira.
Vençudes a un temps
el silenci
no ha deixat
marxar amb el vent
els teus ulls d’esperança.
(Com saba pacient… agost de 1988)
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia, per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent