Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

Paraula dels mèdia (8)

                  

Ampla és Castella, el seu ressò un gemec
té la sordesa de massa escoltar-se
Joan Salvat-Papasseit

La contumància de la Rosa
és el somni americà
-ara espanyol per a Europa-
que balla i que canta i que fa gràcia
i que s’engreixa de contenta
i que frueix com un vedell.

La Rosa que plora i que parla
i que en fa un triomf de la desgràcia
de la dura i inevitable selecció natural.

La Rosa, gladiadora amb audàcia
animeta dels ulls de la democràcia



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia, per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent