Res no s’acaba i tot comença

Pitjar el tabulador del teclat
entrar i sortir a mons ultramarins
milions de bits bellugadissos
menats si vols pel cercador saurí.
Fixar la vista i girar el ratolí
i ser John Whaine i el capità manaies
i, si bades, sentir la flaire del pi i del romaní.

Del port del mòdem a la memòria RAM
el sexe transgressor i la mort del nen palestí
les noves del dia i les notícies de mi.
Som ara aquí però també pots ser allí.
És quan m’hi connecto que hi veig clar
peixat pel servidor des de canals marins.
És quan pitjo la tecla que no petjo camins.