Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

El do d’esperar amb deliri…

0

 

El do d’esperar amb deliri
un nou paisatge.

La finestra no es mou
ni s’ha mogut des fa cent anys
quan de Cuba vingueren atapeïts
alçant aquesta casa del diable.

Un do natural
de les suors dels negres o mulats
per vestir cent anys de riqueses
i misèries
d’esperar amb deliri un nou paisatge.

Baves verinoses les fregaren les minyones
petjades de les botes militars
secretes escopinades del mossèn.

I els fills són bords i cruels
per cent anys d’avenirs senyorials.
Mal que
no canviï el paisatge
de les palmeres sordes i el vent
enquimerat per les gavines.

Deliraré d’esperar que es mogui.

 

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)

 

…sota datileres serenes i el teu record brunzent

0

 

La teva veu la recordo com transformada
en el brunzit d’uns mosquits insolents
despertant del pacient somni d’estiu.
Espero el riu, forma i cos de benavenirs
aquí entre datileres cubanes, vingudes
portades a cops de fuet per patriarques cruels.

Milers de mosquits entre els palmells
la teva pell la sento amb dolls de sol
com la brusent escalfor dels teus pits
quiets, en el desvetllar mateix de la nit
aquí, sobre carrers inclinats i esquerps
sota datileres serenes i el teu record
brunzent.

 

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)

Cau de l’aranya…

0

 

Cau de l’aranya
vidres desdibuixats
perduts en la imatge
ombra i cos de centella.

Atardada baixada
camí d’una lluna
reflex bromós i pacient
cau de l’aranya
moviments desdibuixats
perduts al paisatge
obscur i estrellat
cau de l’aranya
vidres enteranyinats.

 

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)

Del que quedà de tu, trist viatjant…

0

 

La ploma de Vibran és tallant i verídica talment una ferida oberta amb una espasa.

Joan Salvat-Papasseït per a Daniel Cardona “Vibrant” (La batalla)

 

Del que quedà de tu
trist viatjant
ens enfilem a cops d’anhel
per munts perduts
pàtria dels arbres
misteri dels ulls.
Només fou absurd
aquell perdó compassiu.
No t’ha de deixar
el que quedà de tu.
L’ últim full d’aquest llibre
pas sobre passera
pas sobre segur i ample
ens ho dirà
demà, cansats i avorrits
d’uns germans tan porucs
un confort tan petit de món
un color de sol de renúncies.

Tristos acompanyants
t’acaronen en el camí
a cops de serra i esclats
alenant un aire bromós
esperit i cos
del que quedà de tu
en nosaltres
enamorat i lleial Vibrant.

 

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)

 

Publicat dins de Poesia | Deixa un comentari

Enamorat, en la letargia dels edificis…

0

 

Enamorat, en la letargia dels edificis
he estat determinat pels termes
del meu propi conscient, assenyat.
Jo no veia aquell esguard dissipat
però m’he perdut pels seus ulls
triant cada gest, recordança
d’aquella perduda als meus somnis.

La saliva, il·luminada pels focus
brillava pels llums de l’Hababol,
i de nou m’he perdut pels seus ulls.
De les taules llefiscoses i les cartes
destarotades, en la nit, al carrer
en un llit, fulminat per la pell
però jo m’he perdut pels seus ulls.

 

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)

Sempre t’han caigut mitjons…

0

 

Sempre t’han caigut mitjons
a les meves cordes d’estendre.
Eren els teus desitjos de fadrina
que furtiu et masturbés un veí
en un somni vivent d’ulls clucs.

Cada dring de timbre
ha estat un sospir i un ofec
esperat pels dos
regalat gota a gota
sobre la suor i temença
d’un segon dring esperat.

Si et descobria un raig de sol
o el vent obria la cortina
despertaves de nou.

Sempre et cauran mitjons
sobre les meves cordes d’estendre.

 

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)

Publicat dins de Poesia | Deixa un comentari

Re-vo-lu-ci-ó!

0

 

Alhora, germans i germanes
pel camí
i amb el perill de ser espiats
ens hem amat
brogits de pells i efusions.
Les nostres armes no han descansat
ni en el llit més boig.

Estels en els ulls de la fosca
i mirades de desig
estels a les mans i en els punys
una bandera folgada amb el nostre nom:

Re-vo-lu-ci-ó!

 

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)

A Henri Pichette

0

 

A Henri Pichette

 

Naturalment les silents siluetes
i gestos dels venedors corresponien
a la tàcita pregonesa, que a quilòmetres llum
corrien per les neurones i enamoraven
l’encèfal.

I el venedor des la cadira seva
de còmode contorn afegia al tenderol
un silenci in extenso
i una expressió inesgotable.

UMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMM ?

12-11-1956
La coneixeu, aquesta vida movedissa.
I amb llavis de clergue heu besat la verge
-d’una carreta us tira la mula-
Ofreneu violetes als morts
sota el xiprer, estupreu de nou
i us fa més vell la sang nova.

7-II-1967
Fills meus
de nou, la coneixeu aquesta vida turbulenta.

 

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)

Algú parlà d’emancipació / Algú altre de pau

0

A la manera d’Alexandre Toursky

Hem dit, cantant-les
la misèria, la vilesa…
I ens han colgat de bandera blanca
emmudint-nos.

Cantant-les, hem volgut dir
la llibertat, la incontinència
quan aquesta ensenya
més bruta
ens ha amagat tot un món.

Hem cridat bleixosos
amb poder, la fúria!
Mes, la bandera abjecta
ens ha escanyat
amb les mans d’un militar
de grau transcendent
i amb les d’un potentat industrial
i les d’un atrevit burgeset
amb les ungles d’un bisbe rabiós
i amb l’ordre dels ullals dels senglars.

Algú parlà d’emancipació
Algú altre de pau.

 

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)

El cérvol assedegat corre pel bosc…

0

 

Dedicat a Pierre-Jean Jouve

El cérvol assedegat
corre pel bosc
celat als nostres ulls.

Tenim terrossos
que ens ha pres amb l’aspra llengua
o brusc parlar
en el nostre somni més fons.

El cérvol, atzucac
vela el bell sentit més distant
i el nostre udol més pregon i antic.

Turmenta i torba
cadascun dels designis
a la sala recòndita d’aquesta vida bifurcada.

 

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)

Descobrirem la flor…

0

 

Dedicat a Aimé Césaire

 

Descobrirem la flor               Marcida entre un llibre
que a dolls creix                     i reviurà un nou temps.

Sanarem l’escorça del pi      I la Mediterrània mor
entre penya-segats               com un jou silent.

Traduirem cada tro               L’emmudiment germà
en la nit dels murs                vergonyosament bastits.

 

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)

 

Publicat dins de Poesia | Deixa un comentari

L’infant regenta la nit…

0

Inspirat en Paul Eluard

L’infant
-i el cargol-
regenta la nit
regina imaginació.

Si moria,
la nit
ja imaginaria altre infant.

L’infant,
si moria
la nit,
ja començava el martiri escolar.

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)

Coneixem cada renís aixecat…

0

 

Dedicat a la Joyce Mansour

 

Coneixem cada renís aixecat
en els teus ulls estremits
de folls cavalls abans de l’alba.
Coneixem embriagats moments
que ens guiaran de la mà
a mantes pells. Doloroses, tendres
abruptes en arriscades senderes
abruptes en moviments feréstecs
abruptes suors abatudes
abruptes!
Abruptes en el repòs silent
i en les primeres albors del recés
obertes com la incisió dels renissos
pel camí més febrós a la cambra.
De la teva mà i a la teva carn.

 

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)

 

Paraules cautes i causes parlades…

0

 

Paraules cautes i causes parlades
en aquesta cambra entaulada
de cauts homes. Paraules concauses.

Gosada llum ha entrat fugaç
i ha eixit rere la claror, cauta.
I s’hi han dit
hesitats per la presencia del nou
promeses de pàl·lid fons
pal·liant els reptes greus
que avança i transparent estreny
les paraules i causes parlades
aplegats al cau.

 

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)