Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

No donarà per a gaire més aquesta màquina vella i lenta…

 

No donarà per a gaire més
aquesta màquina vella i lenta
cau de pols i de rovells.
Perquè la vida fa, dóna i pren
aquesta maquina farà
l’últim viatge pugnaç.
Cargols donats i gomes podrides
d’un tros de ferro pintat
de variats colors cada any.
No donarà per a gaire més la màquina
tant com va treballar, laboriosament
amb neguit o amb freds
o en l’última sacsejada
cops de cua esfereïdors
cua de mall contra el mur i l’esbarzer.

 

(Al bell mig del camí, Poblenou 1991-1992)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent