“Aquella olor que tenia el teu cos…
no era l’olor dels cossos que es perfumen”
Vicent Andrés Estellés
Mai no trobo la paraula exacta
nina de cabells d’estany. Escriptora
de camins de rella sobre l’espatlla.
Natural de mida, i no et trobo
ni el teu reclam. Ni el fil de l’ham
que m’arrossega.
Sense brida o fermat no et trobo
Ni la paraula exacta per al tacte de la teva pell
o per al doll de la teva cabellera d’heura.
Nits de foguera ens transporten
en un nombrós i interromput bleix de passió
quan som pujant el munt, adelerant-nos
d’un pas afamat de les mans que ens llisquen
i llisquen pit en pit.
Vora el cim, atrets per l’alimara
sentiré la teva olor de nou, talment
aquella herba que arrela a la fondalada.
(Rissos d’heura, Poblenou 1991-febrer 1992)