Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

Publicat el 2 de març de 2022

L’instant i el somni reiterat…

 

L’instant i el somni reiterat
amb tu o amb ell en el paisatge
passatgers d’un conte oníric
l’instant del teu i meu sentiment
sols un instant d’enteniment universal
després de fregar els orgasmes.
Tot recordat, memoritzat i esborrat
una altra vegada, el cap esmunyit
per retornar qualque nit d’aquestes
despullant-nos de valor i omplint-nos
de la recerca misteriosa del nostre
propi son.

He somniat, he somniat amb tu
altra vegada. I he somniat amb ella
i amb ell, i amb estranys i coneguts
i amb un conductor d’autobús i una tortuga.
Amb paisatges de tardor, obsessius
amb rius que reguen pedres, amb cels.
He somniat nits de gats i de llunes.
He somniat que m’abraçaves, sense prémer
i m’he llevat amb tu, a dos pams
de les teves realitats oníriques…

 

(Al bell mig del camí, Poblenou 1991-1992)

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent