Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

El cant de cada matí, el cant de la finestra…

 

El cant de cada matí, el cant de la finestra
a ciutat, és un lent despertar
en hora imprecisa; llençols blancs.

Moltes vegades són passos, descalços, trepitjant
els pixums mig secs d’un gos mai ensenyat.

I el primer a fer, mirar, entre finestra i la finestra
veïna, el moviment d’un aprenent, que és Cyrano, i
Don Joan.

Entre de monòlegs silents
escolto els seus llavis muts, i els gestos
de les sàvies mans. Davant el mirall, nua
a mig vestir.

Uns cants matinals són
les primeres veus de la ràdio
el brunzir de l’afaitadora, i el soroll de
l’aigua, partida en mil.

Els lladrucs de fam d’un gos
que m’esgarrapa amb alegria.

Tot just sóc preparat
acaronat per les veus dels Belmonts;
toco claus, la cartera, les altres claus
els papers…

     (Com saba pacient… 1988)

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia, per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent