Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

Lentes gotes d’aigua llisquen…

 

Lentes gotes d’aigua llisquen
canonades avall d’un celobert barceloní
lentes gotes aculades al ciment
la llum de lluna mora, i el passeig
cobert de fulles fora de temps.

A poca poc, tornen les hores acumulades
d’un temps amagat, com lentes gotes
lliscant per la pell en berles de minuts
que recordo com imatges de nen
o sensacions inoblidables d’un estat preparat
per a l’oblit o la malenconia.

Lentes gotes salobres i imaginades
canonades avall i empinades al precipici
enfoquen la mort i el desfici del cos
sobre un món de foc i de gats ficticis
a la teulada d’un edifici moll
sota la lluna, cobert de fulles fora de temps.

 

(Al bell mig del camí, Poblenou 1991-1992)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent