Res no s’acaba i tot comença

L’amor acumulat
extret de rancúnies
odis i remordiments
estranys i mutus
s’embruta avui
amb la humitat del teu sexe
escampada pel meu cos
també brut i las
-s’ha de dir també.

Un amor que ens agermana
i ens separa com la pell
que renova i mor
un amor digne i pur
si la puresa és l’extracte
i acumulació de tants anys
de tants petons i tantes carícies

un amor de llit
per a un descans de mirades.

Ens embrutem quan caminem
per aquest camí del parc
entollat, de gents alienes
un dia qualsevol
en qualsevol temps de tardor.

(Al bell mig del camí, Poblenou 1991-1992)