Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

La senyora mort deixa un ram de flors a cada porta…

 

A a la Susi, el 23 de desembre 1991

 

La senyora mort
deixa un ram de flors
a cada porta.
El temps, amb el temps
les marcirà o els darà color.

La senyora mort
passa més cops per casa
recull les flors deixades
siguin marcides roges
o negres triades.

La senyora mort
no percep distinció
de color ni d’edat ni d’amor
passa la mà filtradissa i deutora
com la xarxa del pescador.

 

(Al bell mig del camí, Poblenou 1991-1992)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent