Publicat el 3 de març de 2022
La casa alçada de pedres triades…
La casa alçada de pedres triades
en un camp fèrtil i d’avenirs
ha esdevingut un fantasma
que m’empeny les raons que no dic.
De la porta pel llarg passadís
mans lligades, mirar fix.
Per la casa que no dic i el fruit
de l’arbre més ocult del bosc.
Un fantasma de records empassats
i mal païts. i vomitats al meu cap.
El seu caminar silenciós i pacient
sorolls de grillons i reclam del vent
que no dic, que no sé…
La casa que va ser, és un camí
volta al passat, de recular a l’honor
a gran velocitat, a peu, pel passadís
cau de fantasmes al cap.
(Al bell mig del camí, Poblenou 1991-1992)
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent