Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

Enamorat, en la letargia dels edificis…

 

Enamorat, en la letargia dels edificis
he estat determinat pels termes
del meu propi conscient, assenyat.
Jo no veia aquell esguard dissipat
però m’he perdut pels seus ulls
triant cada gest, recordança
d’aquella perduda als meus somnis.

La saliva, il·luminada pels focus
brillava pels llums de l’Hababol,
i de nou m’he perdut pels seus ulls.
De les taules llefiscoses i les cartes
destarotades, en la nit, al carrer
en un llit, fulminat per la pell
però jo m’he perdut pels seus ulls.

 

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia, per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent