Res no s’acaba i tot comença

Enamorat, en la letargia dels edificis
he estat determinat pels termes
del meu propi conscient, assenyat.
Jo no veia aquell esguard dissipat
però m’he perdut pels seus ulls
triant cada gest, recordança
d’aquella perduda als meus somnis.

La saliva, il·luminada pels focus
brillava pels llums de l’Hababol,
i de nou m’he perdut pels seus ulls.
De les taules llefiscoses i les cartes
destarotades, en la nit, al carrer
en un llit, fulminat per la pell
però jo m’he perdut pels seus ulls.

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)