Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

Em retornen uns instants…

 

Em retornen uns instants
d’una concentració claríssima
disbauxa entre molècules -amb dificultat d’escriure-
Retornen uns moments de clarividència
camins suats d’alcohol i cafè
sobre l’hule de la taula humil
banyats per la lluna, assecats
per un llençol d’Univers.
Em retornen instants de vida
una sang bullent de claror
ballant el ball de la bastida
construint la dansa final
amb dagues a les mans
i si cal, destrals.

 

(Al bell mig del camí, Poblenou 1991-1992)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent