Ells i Nosaltres
Nosaltres a pas de tortuga
i ells al pas de l’oca
que és el que s’escau a les desfilades.Nosaltres, alguns, com el vestrús
vergonyosament i covarda, obstrusament;
Ells, amb l’esguard de la sang i l’obús.Nosaltres formiguetes laborioses
i els nostres adversaris sanguinolents mamuts.Nostrats, comuns o naturals, nosaltres
i ells castissos, folklòrics o casernaris.Animals de clos o de gàbia, nosaltres
sempre fugitius o morts de tristor.
I ells, burro aristocràtic que campa on vol
-el seu rei de la selva-, i gossos guardians,
animalalla de galliners plens de merda
i furiosos senglars.Nosaltres, és clar, papellonetes inconstants
i indecises: valentes fures o bon peix
-o millor, més putes que les gallines!-.
I ells, com l’ase que tira del carro, molt matxos!
I llengua d’escorpí
i lloro, i llop que vesteix d’ovella.Ells molt braus; torturadors zoofàgics.
I nosaltres la vaca esmunyida sense pietat,
però també la brava vaca de la mala llet!Nosaltres cargols, exiliats o a terra pàtria,
però sempre hipotecats i amb la casa a coll.
Elles i ells llimacs sense casa ni nord.Però nosaltres amb el cap ple de pardals
esperant un demà sense fermança ni cops
i sense les hores de feina per al patró.Nosaltres el gos maltractat i la mula vella.
Nosaltres el conill de criança i el xai a l’escorxador.
Nosaltres l’animal protegit que aviat farà l’ànec.
Nosaltres el dofí mediterrà i la granoteta autòctona.
Nosaltres el cuc que es rabeja entre aigües tèrboles.
Nosaltres l’euruga que aviat metarfosejarà.
I ells, ocellam rapinyaire
galls jacobins, àligues borbòniques
botifleram voltor!