Publicat el 6 de gener de 2022
El séc del teu cap m’ha quedat sobre el pit…
El séc del teu cap
m’ha quedat sobre el pit.
I he deixat el braç
coixí
per al teu rostre
pell blanca; blanor de lluna.
Així el séc sobre el pit
em recorda la teva pell blana.
Així la tènue blavor
l’alentit zel a la foscor.
Així cada un dels moviments
pell aferrada a la fosca,
pell esbossada en la pell.
(Noemí, El Padró, gener-agost 1988)
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia, per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent