Res no s’acaba i tot comença

El pes s’acumula
en l’edifici monstruós
de biguetes i barrots
filferro espinat
focus franctiradors.
S’arrengleren els cossos
i descalcen els peus
en el camí insegur
d’un temps que occeix
i meravella.
La lluna
el temps acumula
tan sols en filera
en l’estat d’obediència
i rigor de la por.
Temps i pes s’acumulen
damunt un futur afeblit
assenyalat per milers de dits
i milers de bales
disparades contra el mur
amb mans de valentes mares
i guaites fidels i segurs.

25 juliol 1992