Publicat el 25 de febrer de 2022
El lloc on viu la nit….
El lloc on viu la nit
on s’alimenta dels somnis
dels que desperten matiners
amb l’entrepà embolicat
en paper de plata.
El lloc, l’espai suficient
de cinc hores de silent
caminar de la mort
-cinc dies a la setmana
també el dia del Senyor-.
La nit, on els racons viuen
i espien els gats i els ulls amagats
dels que viuen la nit
adelerats en un ball silenciós
entre antenes i balcons
i robes esteses oblidades.
La llum sota els fanals, on perduren
els carrers del treball
el parany diari de les passes
les lentes esperances il·luminades
per un sol lent que s’apaga
i que cedeix el pas a la nit.
(Al bell mig del camí, Poblenou 1991-1992)
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia, per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent