Res no s’acaba i tot comença

Estén-te a terra, acull-me.
Sense el teu foc cap foc em vivifica

                   Miquel Martí i Pol

Com t’ho diré,
coixí de nits,
com li ho dic a la paret
d’una cel·la humida.
Adormida
prop meu
quan hi siguis t’ho diré.

Dins del cau de l’esperança
lents moments t’escric
amagat sota parets i sostres,
alentit però atent
per un amor ingent de dissabte;
quan hi siguis t’ho diré.

(Noemí, El Padró, gener-agost 1988)