Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

Cau de l’aranya…

 

Cau de l’aranya
vidres desdibuixats
perduts en la imatge
ombra i cos de centella.

Atardada baixada
camí d’una lluna
reflex bromós i pacient
cau de l’aranya
moviments desdibuixats
perduts al paisatge
obscur i estrellat
cau de l’aranya
vidres enteranyinats.

 

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia, per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent