Cara a la paret, fent una passa / aturada en l’estimball del terror
¡Qué espanto causa el rostro del fascismo! Llevan a cabo sus planes con precisión artera, sin importarles nada (Víctor Jara)
Cara a la paret, fent una passa
aturada en l’estimball del terror
Cara a la paret, observant
les esquerdes imaginades
reescrites de fosques visions
Fent una passa endavant
travessant la humitat de la taca
la calç que es podreix, els fongs
que mengen la paret putrefacta
Cara a la paret i agenollats
sense poder palpar-la i ensumant
la descomposició que ens ferma
Sabent que els cucs treballen
silents per grutes amargues
Aturats en l’estimball i la por
ofegant el plor en crits de dolor
callant el plant, el clam en clau de socors
Cara a la paret han deturat la passa
i una altra; en temps de parets opaques
humides, esquerdades, putrefactes…
4 agost 1992