Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

Calmosa talaia de Notre-Dame…

 

Calmosa talaia
de Notre-Dame

París sorn
de mirar-se el peus
encara juvenils
per aquest camí
tan calmós.

  (Com saba pacient… 1988)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent