Res no s’acaba i tot comença

En la nit dels fantasmes
un dau gira la sort,
el número

i el penjat destarota
un destí feixuc
convertint-lo així
en una difícil riba
de paranys.

A la nit
portes crepitants
matalassos i coves al llit
com gestos de rostres dubtosos
fixos
ara quiets, no humans.

La nit agermana una gota
de suor
i l’altra la imagina rojor.
Besa la lluna una au rapaç
i s’esquerda en un somriure
en veure la gallina decapitada
que brolla cabalosa
la nit.

  (Com saba pacient… agost de 1988)