Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

Arena a l’arena, contra les roques mar

 

Teus els teus ulls desfigurats
més enllà de la blavor del mar
esvalotada de mil peixos vius
i mil espines descompostes.

Arena a l’arena, contra les roques mar.
Sal partida pel sol
i la blavor perduda i subjugada al cel.

D’on véns?
Amb aquests ulls desfigurats i cerimònia
lluïda pel foc
caminant per la mar.

Esvalotades mil sirenes
i milers de taurons.
D’on véns gran casualitat
remullada i florida d’algues
rutilant al sol, en sal partida.

 

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia, per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent